Un pastor del Montseny ensenya les tècniques per millorar la gestió de ramats a les noves generacions

L'escola de gos pastor, que té llista d'espera, està ubicada en una explotació ramadera i formatgera de Viladrau

ACN (Foto: ACN).- Moi Tarrés és un pastor autodidacte que ha conegut diferents formes de pasturar a l'estranger fins a arribar a tenir el seu propi mètode. Fa vuit anys ell i la seva parella, la Núria, van posar en marxa una explotació formatgera amb ovelles a Viladrau (Osona), l'Esquellot del Montseny. Una activitat que combina amb l'escola de gos pastor, on ofereixen classes personalitzades. Tenen llista d'espera i prioritzen els professionals del sector que necessiten millorar el treball amb el gos. "A Catalunya no n'hi havia i hem decidit que, ara que tenim l'experiència, ajudar les futures generacions de pastors que s'hi vulguin dedicar", detalla a l'ACN Tarrés. El punt de partida, diu, és "ensenyar-los a treure l'instint".

El copropietari de l'Esquellot del Montseny admet que la seva passió per l'ofici va començar com una afició: "I cada cop em vaig anar enganxant més, fins que, al final, vaig comprar unes ovelles i vaig començar a entrenar gossos". A diferència d'altres països, com França o Gran Bretanya, a Catalunya no hi ha escoles de gossos d'atura i això va obligar a formar-se a fora.

Segons explica, a banda d'establir un "vincle" amb el pastor, hi ha un altre aspecte clau: aconseguir treure l'instint depredador de l'animal. "L'instint no aflora de seguida, depèn del tipus de gos; pot començar amb dos mesos i altres que, fins a un any, no descobreixen aquesta part d'instint que tenen a dins", afirma Moi Tarrés. A diferència d'altres tècniques d'ensinistrament, Tarrés no els dona cap "llaminadura" quan fan les coses bé: "El premi és poder anar allà, amb les ovelles. I llavors el que fem és dir, si fas aquest exercici d'aquesta manera, et deixaré anar a buscar l'estímul que t'agrada tant, que és l'ovella". I un cop feta aquesta connexió, es comença a ensenyar indicacions clau com 'dreta, esquerra, endavant i endarrere'.

L'experiència també ha fet que es descartessin gossos que no tenien prou aptitud. La Carla Ricart, alumna de l'escola de gos, ho sap molt bé. Va estudiar un grau superior de ramaderia i assistència en sanitat animal. Actualment és pastora a l'explotació de Les Cabres d'en Peyu. En un moment de la seva formació, va intentar ensenyar la gossa de raça border collie que tenia a casa com a mascota. El que va passar, però, va ser que "no era molt precisa" perquè no tenia una línia genètica pastora.

Un temps després, va poder-se quedar l'actual gossa que estan entrenant, la Guita, un cadell de la mateixa raça, que sí que té les aptituds necessàries. "I no hi ha color: ella està encantada de treballar tantes hores com li demanis, mentre que l'altra gossa no estava feta per això", afirma. Ja fa unes setmanes que l'estan entrenant a l'escola i la idea és que acabi guardant un ramat de cabres.

Aquesta pastora de 23 anys té molt clar que el gos és una "eina indispensable" i, a la vegada, "un membre de la família més": "Hem de combinar aquestes dues facetes, donar-li el que necessita".

"Em facilita molt la feina"

L'Alf és una altra alumna de l'escola de gos del Montseny. Està al capdavant d'un projecte de cabra de llet extensiu a Bigues i Riells (Vallès Oriental), amb "molta pastura i molt moviment" sobre el terreny. Va començar amb cadells de gossos que li regalaven, però no tenia els coneixements: "Entre que jo no en sabia i elles tampoc, era un caos". Des de l'Escola de Pastors on es va formar li van recomanar l'escola d'en Moi i la Núria i des de fa un temps que està rebent classes amb un gos que ja havia fet de pastor, en Kai. "I molt bé, m'ajuda molt i té molt bon instint; em facilita molt la feina, treballa molt bé", diu. Com que originàriament el van ensenyar en euskera, ella ha decidit mantenir l'idioma per donar-li les ordres: "En realitat no necessites parlar-li gaire al gos -per treballar-, t'entén i amb les quatre ordres bàsiques ja fas".

Ara ja està en la fase de formació més avançada i està molt satisfeta del camí fet: "És molt guai saber que confies plenament en el gos i que el gos et respondrà quan necessites que les cabres s'apartin d'un camí perquè hi ha un cotxe o que baixin d'in cinglar perquè estan anant molt amunt, hi ha mil històries". Són animals que "es fan estimar" i que tenen "un gran instint" per fer feines de pastor. Segons diu, l'intenta cuidar al màxim. "El millor que puc i que no li passi res, perquè és una eina molt important per a mi", diu.

L'escola també ensenya tècniques per participar en concursos de gossos d'atura. "És una altra modalitat", afirma Moi Tarrés, que ha guanyat tres concursos des del 2019 amb en Mac i, més recentment, amb la Mel de raça border collie. L'Alf no descarta fer-ho més endavant i continuar enfortint el vincle amb el seu gos pastor.