Un projecte de recerca europeu liderat per la UVic-UCC convida els infants a reflexionar sobre literatura i desigualtats

Zoom Out busca estimular el pensament crític dels alumnes amb l'anàlisi de contes com 'Tintín' o 'L'Aneguet Lleig'

Vic - 'Per què els protagonistes de la literatura infantil europea han estat tradicionalment de gènere masculí, joves i blancs?'. El projecte de recerca europeu Zoom Out agafa els estereotips de contes com 'Tintín', 'L'Aneguet Lleig' o 'La Sireneta' com a punt de partida i busca generar pensament crític sobre les desigualtats des d'una perspectiva interseccional. L'investigador Gerard Coll-Planas destaca a l'ACN la tendència a "censurar" llibres que reprodueixen qüestions com el racisme o el sexisme. "Però s'han de portar a l'aula, confiar en l'alumnat i tenir recursos per treballar-los de forma crítica", defensa. Hi participen les escoles catalanes La Sínia (Vic) i l'Escola Joan Miró (Barcelona), a més d'escoles de Polònia, Croàcia i Itàlia.

'Creieu que totes les persones ho tenim igual de fàcil per aconseguir el que volem?'. Aquesta és la pregunta amb què va arrencar el taller del programa europeu Zoom Out a l'escola La Sínia de Vic. "Són reflexions que pel dia a dia a l'aula costen molt de fer", assenyala Mireia Escobar, la cap d'estudis del centre vigatà, una escola de màxima complexitat amb alumnes d'orígens molt diversos. En canvi, explica Escobar, "a través de la literatura i de les preguntes i exercicis que anem treballant amb ells, se n'adonen més de les diferències que pateixen, tot i que a vegades no saben posar-hi nom".

El professor i investigador de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya Gerard Coll-Planas explica que Zoom Out parteix de la idea que "estem en una situació de crisi amb el tipus d'intervencions que fem per treballar la igualtat a les escoles". L'investigador aposta perquè en comptes de realitzar tallers de manera "aïllada", es faci des d'una perspectiva interseccional. Això vol dir que totes les desigualtats -gènere, origen, identitat de gènere o classe social- estan interconnectades. "És una perspectiva molt potent com a revulsiu a l'hora de treballar la desigualtat a l'aula", assenyala Coll-Planas.

La introducció de la literatura en aquesta equació, explica el professor, és perquè aporta un camp "molt més ric", ja que no es treballa només des d'allò literal, "sinó també des d'allò simbòlic o metafòric". Per tant, l'aproximació als debats és "molt més complexa". Si bé admet que hi ha corrents que han optat per "reescriure" alguns llibres, ell defensa que en realitat aquests contes són "grans oportunitats per connectar amb l'alumnat i parlar d'aquests temes de forma crítica".

Segons Gerard Coll-Planas, les crítiques als contes dels germans Grimm, com 'Blancaneu' o 'Ventafocs' són "absolutament desafortunades". El professor explica que les versions originals d'aquests contes "són d'una potència increïble respecte a les versions més edulcorades actuals". Per exemple, els personatges femenins són "molt més complexos i rics". "A vegades es critica les històries tradicionals coneixent-les molt poc o no coneixent l'origen, o també es fan lectures molt literals, sense entendre la part simbòlica o metafòrica que tenen al darrere". Això, amb l'alumnat, dona lloc a debats i projeccions "molt interessants", defensa l'investigador.

"El racisme se'l troben. El sexisme se'l troben. Doncs anem-los a treballar i a debatre"

De fet, Coll-Planas és molt crític amb la idea que es pot tenir dels infants "com a persones a qui cal protegir i aïllar de determinats temes que preocupen". Des del seu punt de vista, això no ha de ser així: "Històries amb estereotips o elements qüestionables com el racisme, amb acompanyament, es poden abordar". "El racisme se'l troben. El sexisme se'l troben. Si als llibres hi és, anem-lo a treballar, anem-lo a debatre", assenyala el professor.

De tot plegat en surt "un debat molt sincer, molt net i sense edulcorants", destaca Coll-Planas. Precisament, el Zoom Out també està creant un banc de recursos i propostes per treballar a l'aula les desigualtats des d'una perspectiva interseccional, com per exemple un suport audiovisual amb testimonis de coneguts influenciadors que poden ser referència dels infants i joves que parlen de desigualtats que han patit en primera persona.

Facilitat per compartir experiències dures

Les realitats dels alumnes de Catalunya, Croàcia, Itàlia o Polònia que participen en el projecte són molt diferents. En el cas de l'escola Sínia de Vic, l'Anouar El Ghazouani de 5è, com alguns dels seus companys, en la sessió al centre escolar s'han mostrat molt conscients de les desigualtats que pateixen pel simple fet del seu origen o condició social, identificant situacions de discriminació. D'altres, com la Godiva Ankamah, explica que no se sol veure reflectida en els llibres que llegeix. "M'agradaria que sortissin nens i nenes com jo, de Ghana, o que sortís un llibre del meu país", assenyala.

Des de la cooperativa Artijoc, Maria Alonso explica que pot sorprendre l'obertura dels infants, i "la facilitat que tenen per compartir experiències que poden ser molt dures". "Parlen amb molta claredat i amb molta lucidesa, encara que a vegades no tenen prou paraules ni prou vocabulari, però ho fan amb una honestedat absoluta.