Un veí de Manlleu cedeix a Eixarcolant una trentena de llavors perquè puguin ser recuperades

Segimon Salvans Costa, de 87 anys, ha conservat un munt de varietats locals al llarg de la seva vida

Redacció.- La setmana passada, una petita representació de l’equip del Col·lectiu Eixarcolant es va desplaçar a Manlleu per realitzar una prospecció etnobotànica. Concretament, van anar a visitar un veí de Manlleu, Segimon Salvans Costa, un home de 87 anys que al llarg de la seva vida ha conservat un munt de varietats locals.

Entre les moltes llavors que s’han pogut recuperar, s’hi troben “el blat de moro de la canalla”, “el cigró del país”, “el carbassó blanc (no corredor)” o la “mongeta de Mas Xiquet”. A més, en Segimon, que ha fet servir les plantes medicinals tota la vida, va ensenyar a l’equip alguns dels seus remeis, com l’alcohol de pi, l’alcohol d’àrnica o l’oli de bitxo. “Moltes d’aquestes plantes estan a punt de desaparèixer perquè les llavors només les tenia jo. Ara potser les podrem recuperar”, explica Salvans.

 

Les prospeccions etnobotàniques

Les prospeccions etnobotàniques són tasques de recerca que Eixarcolant (entre d’altres col·lectius i associacions)  realitza per diferents indrets del territori català per tal de recuperar llavors de varietats que sovint tenen un caràcter local, essent pròpies d'una zona en concret, un poble, o fins i tot una masia. Amb el pas del temps, moltes d’aquestes varietats es troben en risc de desaparèixer, i malauradament acaben sent substituïdes per d’altres de més esteses, la qual cosa provoca una pèrdua de diversitat i de riquesa del producte autòcton. Amb les prospeccions etnobotàniques, s’intenten recuperar aquestes varietats, juntament amb la informació associada sobre com es cultiven i es consumeixen.

Ara, aquestes llavors s’incorporaran al banc de llavors del Col·lectiu, que ja acumula més de 600 varietats prospectades, per evitar que es perdin.

 

Eixarcolant

Eixarcolant és un col·lectiu de persones sense ànim de lucre que treballen per recuperar les plantes oblidades, que inclouen tant plantes silvestres comestibles com varietats agrícoles tradicionals. El principal objectiu és situar en el centre del debat les plantes oblidades, l’agroecologia i la necessitat d’un canvi profund de model agroalimentari, tant des de la producció com de la distribució i del consum d’aliments.