Vic, a vista d'ocell des d'un globus
Crònica personal d'un viatge irrepetible sortint de la plaça Major
Crònica personal d'un viatge irrepetible sortint de la plaça Major
(Crònica i fotos: Toni Carrasco).- La dita popular sempre és sàvia: en aquesta vida has hagut de fer aquestes tres coses, plantar un arbre, escriure un llibre i pujar en globus. Doncs aquesta darrera ja la tenim coberta. Aquest matí de dijous cap a les nou la plaça Major de Vic era un bullir de furgonetes i vehicles tot terreny amb remolcs descarregant materials i enormes lones de més de cent quilos de colors diversos per, un any més, iniciar l'International Mercat del Ram Balloon Trophy. Un dels seus impulsors i ànimes, Miquel Masallera ha anat donades instruccions a tothom i en poc temps han començat a sortir els 25 globus aerostàtics, majoritàriament de Catalunya però també d'Anglaterra, Suïssa, França, Bèlgica, Luxemburg o Alemanya i amb la presència també de pilots d'Argentina i Nord-amèrica.
Un dia perfecte per volar i sense cap incident en tot el matí ha permès gaudir de vistes impressionants de la ciutat de Vic a tan sols 30 o 40 metres d'alçada en alguns moments del trajecte no fixat. Cal recordar que quan pujar a un globus aerostàtic estàs ben segur de saber del lloc del qual surts però mai del lloc concret on aterraràs; una incògnita que en el nostre cas i amb la perícia del nostre pilot, l'Alfred de Barcelona però amb arrels bagenques, ens ha portat prop del Polígon Industrial de Roda.
En una excursió tranquil·la on hem vist com a pagès domen els cavalls o hem pogut saludar a la quitxalla que estava al pati de l'escola de L'Escorial. O fins i tot com muntaven les paradetes del Passeig i de la plaça del Carbó. Les vistes i les imatges són impressionants d'una ciutat a mig matí en el seu ple dinamisme i en la seva riquesa cultural i patrimonial: esglésies, convents, claustres, escoles, teatres, Hospital General, Universitat, estació de tren, els dos seminaris nou i vell, la casa Masferrer, àtics, terrasses, piscines, el Temple Romà, el carrer Verdaguer, l'estació d'autobusos, la residència del Nadal o el Sucre.
El nostre, un globus de color carabassa d'una alça de prop de 20 metres sense cap publicitat, pilotat per un expert, que ja fa molts anys que acompanya al seu germà en rutes per tot arreu. En la conversa ha sorgit que un dels llocs més macos és Vic perquè és molt pla i sortir de la plaça Major és impressionant, segons l'Alfred. Els altres indrets bonics de volar són la Garrotxa, la Cerdanya, els Pirineus, el Bages, les terres de Lleida i també a sobre del mar. Nosaltres hem sobrevolat Vic entre els 30 als 400 metres aproximadament d'altura. L'alçada màxima què ha arribat a volar l'Alfred ha estat de 4000 metres, però a partir d'aquí ja cal portar oxigen.
També ens ha explicat amb molt d'orgull que al món hi ha tres fabricants importants de globus i que un d'ells és Ultramàgic d'Igualada. El preu aproximat d'un globus, per a tres o quatre persones amb cistella de vímet, és d'uns trenta mil euros. En un sol viatge com el fet avui, d'un parell d'hores, es consumeixen fins a uns 40 € de propà i cal tenir present que la lona del globus cal canviar-la quan s'arriba a les 400 hores d'utilització en vol.
La competició dels globus aerostàtics a Vic durarà fins diumenge, però malauradament està previst que dissabte no faci prou bon temps. El concurs, durant aquests dies, inclou vols d'exhibició i un espectacle de llums i so amb globus captius, el Night Glow, que es portarà a terme a la plaça Major el dissabte a la nit.
