Avui, que és 25-N, dia per reivindicar la no violència contra les dones, he pensat un exercici que potser d'aquí uns anys podré mostrar a la meva filla: com il.lustrar la diada i el que significa amb una cançó, un llibre i una obra d'art.

Escoltava 'Raiders on the storm' (1971) de The Doors a vegades abans d'anar a dormir i mai fins avui m'havia fixat en una part de la lletra que cruament insinua que la muller està obligada a estimar el seu marit i viure sempre amb ell encara que aquest sigui un psicòpata o un assassí... un maltractador... Evidentment la cançó amb un fort to existencialista i nihilista, gravada poc abans de la mort del cantant Jim Morrison als 27 anys (un membre destacat del club amb Amy Winehouse, Kurt Cobain, etc), pot tenir d'altres interpretacions, però a mi m'ha evocat un sentiment melancòlic i angoixós, d'una ment turmentada i 'empresonada' que pot ser el d'una dona maltractada, i la psicodèlia de la música de finals dels 60 i principis dels 70 amb el so de la pluja, la fa una peça única d'orfebreria musical amb majúscules. Per mi, un crit a l'alliberament femení, però força desesperançat.

El llibre que he escollit no tracta el tema ni molt menys en profunditat, pero dues de les seves protagonistes es veuen oprimides per un món que les tracta simplement com a carn. Estic parlant de la novel·la utòpica 'Brave new world' (Un món feliç), 1932, de l'escriptor anglès Aldous Huxley. Segons un dels protagonistes, Bernard, la dona a qui estima, Lenina, és tractada per la societat futurista on viuen, com un tros de carn. Els fills neixen artificialment, no hi ha malalties... tothom és feliç, i hi ha una droga 'oficial i acceptada' i no existeixen parelles romàntiques i tothom 'és' de tothom (amb una activitat sexual desenfrenada).

Fragments amb traducció pròpia:

"Parlen d'ella com si fos un tros de carn. Jo l'he provada, no l'he provada. Talment com si fos un xai. La degraden a la categoria d'un xai, ni més ni menys. (...). Tenia ganes d'acostar-se als homes i ventar-los quatre bufetades".

"-Jo no desitjava que acabéssim al llit -va explicar en Bernard.

La Lenina el va mirar sorpresa.

-És a dir, no el primer dia, no tan de pressa.

-Però llavors, què era el que desitjaves...?

En Bernard va començar a parlotejar dient una quantitat de tonteries perilloses i incomprensibles. La Lenina va fer tot el que va poder per tancar les orelles de la seva consciència, però alguna paraula o frase s'espavilava per fer-se sentir de tant en tant. '... conèixer l'efecte que provoca reprimir els impulsos propis' el va sentir dir. Va ser com si aquestes frases premessin un interruptor al seu cap.

-No deixis per demà el plaer que pots sentir avui. - Va dir seriosa la Lenina.

-Dues vegades per setmana, des dels catorze anys fins als setze i mig, dues-centes repeticions. - Es va limitar a dir en Bernard (referint-se al condicionament que reben les persones en aquesta societat sense Déu, ni amor, ni famílies, ni llibres antics com les obres de Shakespeare, ni guerra, ni llibertat...).

-M'encantaria saber què és la passió. Desitjo sentir alguna cosa amb la totalitat de la seva força.

-"Quan l'home té sentiments passionals, la comunitat està en risc". Va dir la Lenina. (...).

A destacar també un fragment on John (fill d'una dona que va passar d'aquesta societat a una illa amb 'salvatges no civilitzats', que condicionada com estava va passar a ser com la prostituta de la colònia), en veure l'actitud de Lenina de sotmetre's a ell sexualment, i amb el trauma de veure la seva mare amb els homes des de ben petit, exclama:

-Maleïda puta!

-Un gram és preferible... - va començar a dir la Lenina. En John la va llençar lluny d'ell amb una força tal que ella va trontollar i va caure.

-Marxa - va cridar-li, mantenint-se dret a prop d'ella, amb actitud amenaçant-. Fora d'aquí, si no vols que et mati. -En John va tancar els punys. (...).

Finalment, un quadre: Pubertat (1894-95) del gran pintor noruec Edvard Munch.

De tothom és conegut el quadre insígnia de Munch, 'El crit', que mostra sobretot l'angoixa existencial de la humanitat en un pintor precursor de l'expressionisme però encara amb unes arrels romàntiques. La pubertat és un procés complicat per a qualsevol nena que passa a ser una dona. La seva tècnica pictòrica s'adiu a la perfecció amb el missatge dels seus quadres, mostrar la part més fosca de l'ànima humana, la cruesa, i el dolor que provoca l'existència humana, angoixa existencial... no pot mostrar-se amb una pintura realista o idealitzada, el traç és bast, les cares, les mirades i els colors són desagradables, foscos... Al quadre es veu una nena que ja és dona, cohibida i que intenta tapar el seu sexe, i com una mena d'ombra s'atansa cap a ella.

Esfereïdora l'escena i esfereïdora la transició a l'edat adulta encara que malauradament sembla que hauran d'encarar les nostres filles en ple segle XXI. Segons una enquesta de la Generalitat, un 78'8% de les dones ha patit algun tipus de violència masclista al llarg de la seva vida...

La cultura ens pot apropar a reduir aquestes xifres, perquè ens fa més crítics, fins i tot amb nosaltres mateixos, més humans, més savis, i més lliures i conscients. Llegim, escoltem música, observem l'obra dels artistes... Cada dia és 25-N malauradament... cada dia pot deixar de ser-ho...

Txevi Rovira i Montells

Alcalde de Santa Eulàlia de Riuprimer

Pare de la Guida (3 anys).

Publicitat

El més vist

{{ noticia.titol }}

Ultims comentaris

{{ comentari.text }}