Altsasu, de María Goricelaya
Una narració de ficció i ben verídica sobre els fets del 2016 en aquest poble navarrès
Una narració de ficció i ben verídica sobre els fets del 2016 en aquest poble navarrès
Toni Carrasco (Foto: T.C).- A vegades, el teatre fuig de la realitat i de les polèmiques actuals per evadir-se i no haver de qüestionar-se comportaments del tot reprovables. A Altsasu, de María Goricelaya, passa tot el contrari, amb una obra de pura ficció sobre els fets succeïts a Altsasu el 15 d'octubre del 2016. L'obra es va poder veure aquest divendres a l'Atlàntida de Vic amb una platea plena.
La matinada del 15 d'octubre de 2016, es produeixen a les portes del bar Koxka, al poble d'Altsasu (Navarra) uns fets en què es veuen implicats diversos veïns del poble, dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles. El resultat fou de dos detinguts i un turmell, el del tinent, trencat. En menys de 24 hores, Altsasu es converteix en un plató de televisió i, el cas, en un assumpte d'Estat.
El gir d'aquest espectacle es produeix quan el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme al País Basc denuncia els fets davant de l'Audiència Nacional, malgrat que la investigació del cas seguia ja el seu curs als jutjats de Navarra. Aquesta organització introdueix l'acusació de terrorisme, i l'operativa policial contra vuit joves comença a posar-se en marxa el 14 de novembre. A la vista oral, que comença el 16 d'abril de 2018, s'hi arriba amb peticions fiscals d'entre 62 i 12 anys de presó. El judici és seguit amb expectació pel que pot significar de cara a restringir les llibertats, l'abús de l'expressió terrorista i a la vulnerabilitat del dret a un judici just. El cas, ple de punts negres, constitueix un dels processos judicials més desconcertants dels últims temps.
Tot i que Altsasu és una aproximació rigorosa i honesta al mediàtic cas, estem davant una obra de ficció i, com a tal, va precisar prèviament d'una tasca d'adaptació al gènere dramàtic. No obstant això, s'han incorporat fidelment a la trama transcripcions d'alguns dels testimonis del judici, així com retalls de premsa, mitjans de comunicació i continguts de xarxes socials.
La direcció i la dramatúrgia van anar a càrrec de María Goricelaya i els actors dalt de l'escenari han estat Nagore González, Egoitz Sánchez, Aitor Borobia i Ane Pikaka de la companyia La Dramática Errante.
