Guillem Roma obre el Festival RITMIKS amb una oda a la música com a pont entre cultures

Amb la Plaça Major de Vic plena a vessar i una energia col·lectiva difícil de descriure

Amb la Plaça Major de Vic plena a vessar i una energia col·lectiva difícil de descriure, ha començat oficialment aquest vespre el Festival Europeu de Joves Músics RITMIKS 2025, un dels esdeveniments musicals educatius més rellevants del continent. El concert inaugural ha tingut un protagonista molt especial: Guillem Roma, qui ha posat veu i ànima a la cançó creada expressament per aquesta edició del festival, en col·laboració amb la seva germana, la violoncel·lista Marta Roma.

“Ens van proposar crear un himne per al festival, una cançó que parlés de les coses que ens connecten, de l’empatia, del poder que té la música per trencar les barreres que el món ens imposa”, explica Roma, que es va sentir immediatament identificat amb l’esperit del projecte. “Aquests temes lliguen molt amb la meva música, així que vaig dir endavant.”

La proposta artística de Roma encaixa a la perfecció amb l’essència de RITMIKS, que aquest any reuneix 8.000 joves músics procedents de tot Europa. No només com un festival de concerts, sinó com un espai de trobada, convivència i expressió artística compartida. “Aquest tipus d’esdeveniments són molt importants, sobretot per la formació vital dels joves. Coneixes altra gent a través de la música, comparteixes vivències... en un món cada cop més individualista, això és supernecessari.”

Que l’espectacle inaugural tingui lloc a la ciutat de Vic, afegeix una capa emocional especial per a l’artista osonenc. “És preciós. Hi ha una energia molt potent entre els músics que arriben i els joves locals. I fer-ho a la Plaça Major, amb l’orquestra de l’escola de música de Vic, és un regal.”

Però Guillem Roma no és només un cantautor, és un creador d’experiències. El seu darrer treball, Postureo real, ha tingut una gran acollida tant pel seu contingut com per la manera com ha estat presentat. “Crec que ha connectat molt perquè parla de coses que ens preocupen a tots, però des d’una mirada crítica i alhora optimista. M’agrada proposar, no només assenyalar el que no funciona, sinó donar llum.”

La gira d’aquest disc va portar-lo a escenaris impensables, com el Santiago Bernabéu, on va cantar davant de 55.000 persones. “Va ser surrealista. No era només cantar per tanta gent, sinó que tothom cantava la meva cançó. Era la del centenari de Telefónica, i havia sonat a l’anunci... però igualment, sentir-ho allà, buf!”

En contrast absolut, Roma va decidir tancar aquella gira amb una sèrie de concerts íntims en un pis del barri del Poble Nou, a Barcelona. “Volia acabar d’una manera diferent, més propera. Vam fer com si fos casa meva, la gent venia i fèiem música com si fóssim un grup d’amics després de sopar. Sense escenaris, ni micros, ni altaveus... es compartia d’una altra manera.”

Aquesta aposta per l’originalitat no és casual: “Vivim en un món on tot està molt estandarditzat. A vegades veus una actuació i penses: això ja ho he vist. Aleshores, per inquietud artística i perquè el sistema no sempre t’hi deixa entrar, t’has d’inventar camins nous. Si cal fer el concert en un pis o sobre una barca, es fa.”

Amb aquest esperit lliure i compromès, Guillem Roma s’ha guanyat un lloc molt particular en l’escena musical catalana i europea. I encara no s’atura: “Ara estic amb un projecte molt bonic de cançons meves arranjades per cobla, i en paral·lel començo a escriure el nou disc, que sortirà el 2026.”

Per als joves que han arribat a Catalunya per compartir aquests dies de música, Roma té un missatge clar: “Utilitzeu la música per gaudir-la. Que no es converteixi en una obligació. Recordeu sempre la part alegre, humana... la que ens fa feliços. Aquesta és la clau per continuar compartint i fent música.”

Amb una veu que connecta emocions i un discurs que trenca motlles, Guillem Roma ha obert RITMIKS 2025 amb una actuació que no només dona inici al festival, sinó que en condensa perfectament el missatge: la música com a eina de connexió, empatia i transformació.