'Te(i)x(i)t': quan la poesia vibra electrònicament
Un recital que connecta, transforma i deixa empremta
El passat dijous 22 de maig, la Sala Modernista del Casino de Vic acollia un públic atent i entregat per viure Te(i)x(i)t, un recital on la poesia de Mariona Fontserè i la música electrònica de Pere Sidera i Asra3 van connectar amb sensibilitat i risc creatiu. El resultat va ser una experiència artística singular que va rebre una molt bona acollida i va sorprendre, especialment, per la seva capacitat d’arribar a un públic divers.
“Veus a vegades tant adolescents com adults que et diuen: ‘No m’agrada gaire la poesia, però això m’ha agradat’. Això trenca barreres”, diu Fontserè, satisfeta per la resposta del públic.
Malgrat una certa reverberació a la sala el caliu de l’espai i la predisposició del públic van fer que el recital fos viscut amb intensitat compartida. “L’espai és preciós, el lloc és increïble i el públic, absolutament entregat”, resumeixen.
Una proposta que teixeix paraules i sons
La idea de Te(i)x(i)t neix de la intuïció de Mariona Fontserè, que explica que “ja havia començat a fer algunes coses així i de seguida vaig pensar amb en Pere, som cosins segons. Ell i l’Asra ja tenien un projecte musical molt interessant i els vaig proposar de col·laborar-hi”.
Pere Sidera recorda que Mariona ja tenia un recull de poemes estructurat: “Em va impressionar la cohesió del conjunt. Quan hi ha un tema que travessa el projecte, el resultat sempre té més força”.
A partir d’aquí, el treball col·lectiu va anar teixint-se —literalment— en capes. La música es va adaptar als poemes, no només en estructura sinó també en entonació, intensitat i matís emocional. “Hem intentat fer un coixí musical que potenciï certs aspectes del poema i li doni un matís concret”, explica Asra. La veu de Mariona, a més, es va processar posteriorment per afinar la interpretació segons l’atmosfera creada pels sons electrònics. El resultat és un diàleg profund i viu entre dues formes d’expressió que habitualment no es troben.
“Volíem fugir de la idea d’una veu recitant amb música de fons. Aquí la música i la poesia s’interpel·len”, diu Fontserè.
A més, el projecte obre noves línies d’experimentació: com ara la transformació en directe de la veu, la repetició de versos com a samples o l’afinació per fer-ne melodies, en una clara aposta per l’evolució constant.
Poemes que parlen al primer cop
La tria dels textos també respon a una voluntat de comunicació directa amb el públic. “Buscàvem aquells poemes que funcionen bé en veu alta, que amb una sola escolta ja t’impacten”, explica Mariona. Aquesta selecció trenca amb la imatge distant o hermètica que sovint envolta la poesia i facilita una experiència més accessible i emotiva.
El mateix títol Te(i)x(i)t simbolitza aquesta idea d’entrellaçament. “Ve del llatí: tant ‘teixir’ com ‘text’ tenen un origen comú. Un text és una tela feta de paraules”, assenyala la poeta.
Influències i camins oberts
El rerefons musical és ric i divers: de Brian Eno a Phillip Glass, de l’ambient minimalista a les textures més dramàtiques de Wagner, passant per la pulsació pausada de Gary Wilson o les atmosferes de El Boldo. “Tot influeix”, diu Pere, “però intentem que l’acompanyament sigui subtil, amb poca percussió i molta intenció”.
El futur del projecte sembla obert i prometedor. “Sabem que és un panorama difícil: és poesia, en català... però ens agradaria molt fer-ne més”, diuen. I afegeixen que ja tenen propostes en marxa, com el recital del pròxim 6 de juliol a la Blava de Roda, dins del cicle Estiu a la Fàbrica de la Fundació Miquel Martí i Pol. Per a l’ocasió, prepararan alguns poemes del mateix poeta de Roda de Ter, tot un homenatge a la terra i la paraula.
“Encara que no ens han demanat uns poemes concrets, ens fa especial il·lusió preparar textos de Martí i Pol”, conclouen.
Amb Te(i)x(i)t, la poesia catalana troba un nou canal per arribar a més gent: un espai viu, vibrant i col·laboratiu, on les paraules no només es diuen, sinó que es senten i es respiren.
