'La sensació d’haver ajudat a tanta gent és el que més ens satisfà de la psicologia'

El Centre de Psicologia de Vic, amb l’Hermínia, la Montse i la Yolanda al capdavant, celebra els 25 anys donant suport terapèutic

El Centre de Psicologia de Vic, amb l’Hermínia, la Montse i la Yolanda al capdavant, celebra els 25 anys donant suport terapèutic des d’infants fins a adults

---

Sara Oliver.- Ara fa 25 anys, la Montse Clapera i l’Hermínia València obrien les portes del Centre de Psicologia de Vic. A mig camí s’hi va sumar també la Yolanda Muñoz. Les tres sòcies, juntament amb altres professionals que han  anat integrant al centre, capitanegen aquest espai dedicat a la psicologia clínica tant infantojuvenil com d’adults. Coincidint amb aquest 25è aniversari, hem parlat amb elles sobre salut mental, trastorns infantils i teràpies que ofereixen.

 

Quines especialitats teniu al Centre de Psicologia de Vic?

Sempre hem dividit el servei en la psicologia clínica infantojuvenil i la d’adults. L’Hermínia és la responsable de la part infantojuvenil, i la Montse de la d’adults. A més, està especialitzada en psicologia jurídica, fent avaluacions i peritatges psicològics en l’àmbit civil. La Yolanda és especialista en diagnòstic, avaluació i tractament de TEA. També tenim una logopeda, que fa el treball més de llenguatge, sobretot amb infants.

Ho fem una mica tot, des de teràpia de parella fins a reeducacions infantils i tractaments d’adults de qualsevol mena a nivell psicològic.

 

Què diferencia la vostra manera de treballar?

Durant aquests 25 anys ens hem anat formant contínuament, i una formació que ens ha servit molt és la teràpia sistèmica, per treballar amb la família i l’entorn de la persona. Moltes vegades no és només el problema amb el qual ve el client, sinó que cal entendre què està passant a l’entorn, la dinàmica familiar... Moltes vegades el símptoma amaga una relació patològica per una altra banda que ni el mateix client és capaç de detectar.

 

També prioritzeu molt les coordinacions...

Sí, si la persona està anant a qualsevol altre servei -a un psiquiatre, a un logopeda, a l’escola...- demanem permís per coordinar-nos-hi, ja que considerem que és bàsic. En infantil, per exemple, és imprescindible coordinar-te amb l’escola, amb l’EAP, amb els pediatres, amb el CSMIJ... Això enriqueix aquesta visió global i fa que tots treballem en la mateixa direcció.

 

Quins canvis heu notat arran de la pandèmia?

La pandèmia va visibilitzar molt la salut mental, se’n va parlar molt més perquè evidentment va ser un moment molt crític emocionalment per la majoria. Ha fet que la gent demani molt més aviat assessorament i treball psicològic del que es feia anys enrere. Abans arribaven pacients amb una llarga evolució de malaltia mental o amb problemes d’ansietat molt cronificats. Ara, sobretot la gent més jove, viu el fet d’anar al psicòleg com una normalitat.

 

Quins són els principals trastorns que us trobeu en infants?

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i el Trastorn de l’espectre autista, que ha augmentat molt, sobretot perquè es va diagnosticant més.  També es diagnostiquen molts adults TEA, a partir de l’avaluació dels nens TEA. Són adults que mai havien estat diagnosticats, que havien tingut una sèrie de dificultats en la seva vida adulta i no sabien què els passava. En fer el diagnòstic dels fills, moltes vegades s’adonen que a ells els passa el mateix.

També treballem amb nens amb sistema nerviós inestable: infants molt sensibles, amb una alta reactivitat... I fem moltíssimes orientacions a pares, perquè en aquests casos pot ser molt difícil la criança. Els ensenyem estratègies per fer el dia a dia més fàcil.

 

Quines particularitats tenen aquestes teràpies amb nens amb TEA o TDAH?

Amb els TDAH es treballen moltíssim les funcions executives, des de l’atenció, l’organització, la planificació... Intentem reforçar aquestes habilitats perquè puguin seguir una vida el més normalitzada possible. Amb els TEA es treballa l’acceptació de símptomes, que es vagin coneixent, i que vagin aprenent habilitats socials que a innatament no els surten.

 

I en el cas d’adults, quines són les principals demandes?

En un percentatge alt hi ha algun trastorn d’ansietat relacionat: estrès, crisis d’angoixa, agorafòbia, trastorns d’estrès posttraumàtic... Tot el que està relacionat amb l’ansietat  és un dels gruixos més importants de treball. També molts temes de creixement personal, de seguretat, d’autoestima... I temes de dol i de parella, com separacions o infidelitats. Hi ha una varietat molt gran, segurament hem passat per tots els diagnòstics i trastorns.

 

També feu teràpies grupals.

De quin tipus?

 

Les fem en funció de la demanda. Ara en tenim un de joves, per exemple, que està funcionant molt bé. Les comencem a veure a nivell individual, i a vegades coincideixen les problemàtiques. Llavors creem aquests grups. Amb adults, principalment són d’habilitats socials. Altres grups que tenim són de TDAH i de TEA.

 

Quins beneficis té treballar amb grup?

Hi ha infants amb TDAH que, quan estan sols amb un adult, estan molt tranquils, però quan els poses al costat d’un altre nen, ja es dispersen. On tenen més dificultats aquests nens és a l’escola, i a l’escola no estan sols, estan rodejats d’estímuls. Doncs treballem en petit grup i així veiem la problemàtica real amb la qual es troben els mestres.

 

Quins símptomes fan que una persona decideixi acudir al psicòleg?

En adults, problemes d’angoixa, d’insomni, taquicàrdies... “La meva ment no para” i “no tinc ganes de fer res” són les primeres frases que sovint ens diuen quan arriben aquí.  En el cas dels nens, la majoria de vegades és per la dificultat educacional dels pares, perquè no funciona res del que fan. A vegades és l’escola qui recomana als pares anar a un professional.

 

Com es crea el vincle de confiança amb el client?

Quan estudiàvem, ens deien que el 50% és la teràpia, però que l’altre 50% és la connexió. Si no connectes amb el client, no aconseguiràs res. I com connectes? Doncs tenint molta empatia, escolta activa, i sent capaç de veure què és el que li fa patir. En la primera sessió, el client ha de marxar amb la idea que l’has entès i que tens les eines suficients per ajudar-lo.

 

Enguany celebreu el 25è aniversari. Amb què us quedeu de tots aquests anys?

Amb totes les experiències i històries que hem viscut, i amb la sensació que hem pogut ajudar a molta gent. Hi ha clients que els tenim des de fa 25 anys, que vam començar amb una mare, que hem tingut els fills i ara els nets. Això és molt bonic. Quan treballes a escala familiar, passa molt, i ens dona molta satisfacció.

 

 

Ja fa 25 anys que va començar la nostra història. Jo, l’Hermínia, tenia 39 anys, venia del món sanitari i amb experiència de vida. La Montse, amb 29 anys, acabava el màster de psicopatologia d’adults, tenia moltes ganes de començar i maduresa suficient  per aquesta feina -malgrat que es posava ulleres sense necessitar-les per semblar més gran-. La meva especialització era infantojuvenil i teràpia sistèmica. La seva, d’adults, i ens va semblar que fèiem un bon tàndem.

Durant els primers anys, ens vam adaptar a les necessitats dels clients, i fèiem des de xerrades a escoles, escoles de pares, treball de memòria amb avis... A més d’atendre els pacients que ens començaven a conèixer. Des de l’inici vam tenir alumnes de pràctiques de la UAB, universitat on havíem cursat els estudis, i ens van ajudar a mantenir-nos sempre al dia. La nostra formació sempre va continuar -i continua- fent cursos, postgraus... De fet, quan feia un any que treballava amb nens, recordo que vaig dir “necessito formació d’adults!”, perquè havia d’ajudar, a vegades, més a pares que a nens. La Montse, per la seva banda, es va especialitzar en Psicologia Jurídica, i va començar a transitar per aquest complicat camí.

L’any 2010 vam començar a tenir alumnes del Grau de Psicologia i del Màster General Sanitari. Són molts els que han passat pel centre, als qui agraïm la seva aportació i intercanvi professional. De tots n’hem après i esperem que ens recordin positivament.

El 2007 ens vam traslladar al despatx actual i vam afegir diferents professionals: pedagogs, logopeda, psiquiatre i altres psicòlegs amb qui col·laborem. El 2011, va començar amb nosaltres la Yolanda, primer com estudiant de màster i després com a col·laboradora. Actualment, forma part de l’equip i és sòcia. És especialista en infantojuvenil i T.E.A.

Totes plegades hem anat evolucionant, tant a nivell personal com professional, però sense oblidar mai el nostre objectiu: ajudar, com hem sabut i pogut, als nostres clients. I reconeixent diàriament la vocació de la nostra professió. Com va dir Bolinches en una jornada de mentoratge, “amb la nostra feina mai ens farem rics”. Però hem de dir que sí, que som riques en experiències i en gratitud cap a tots els clients i col·laboradors que hem tingut durant tots aquests anys.

Gràcies per la confiança. Continuem treballant pel benestar de les persones.

Hermínia València Ferrer