“La màgia ens recorda que encara queden coses per descobrir”

Entrevista a Jordi Pota i a Pilarín Bayés en motiu de la 9a edició d'Una Tona de Màgia

Com es planteja aquesta 9a edició del festival?

Jordi Pota: Es planteja molt moguda, amb molta il·lusió. Estem al punt d’arribar a la desena edició, que és una fita important. Seguim amb el mateix concepte: oferir màgia de qualitat amb artistes internacionals i també gent jove d’aquí que comença. El festival ajuda a descobrir nous talents, i mantenim aquest valor de proximitat que tant ens defineix. La gent coneix el festival, el viu i ve a passar-s’ho bé tot un cap de setmana.

Quines novetats hi ha aquest any?

J.P.: L’estructura es manté perquè funciona. Les novetats principals són les cares noves: tenim artistes d’Argentina, Rússia, Bèlgica… és una de les edicions més internacionals de totes. Alguns són d’aquí però han voltat per tot el món, i això també els fa internacionals. I quan una cosa funciona, no cal tocar-la gaire.

I el lema d’aquest any?

J.P.: Sempre intentem que cada edició tingui un concepte. Aquest any, la Pilarín ens fa d’ambaixadora del festival i ens fa molta il·lusió. Hem volgut reflectir la seva mirada artística al cartell i en part de la programació. També hem jugat amb el cinema de Méliès —que era mag— i amb la idea que la màgia tot ho mou, creant un conill en moviment que connecta amb el món de la il·lustració i la màgia.

Pilarín, com vas rebre la proposta de ser padrina del festival?

Pilarín Bayés: Em va fer molta il·lusió! Em va sorprendre molt perquè no és el meu món, tot i que conec mags i m’agraden. Però Una Tona de Màgia té un caràcter molt especial: és molt al carrer, però amb una exigència artística molt alta. Penso que eleva el nivell cultural de la comarca. I tenir màgia de qualitat per a tots, sobretot pels infants, com l’Escola de Mags, és meravellós.

Creus que la il·lustració també té un punt de màgia?

P.B.: I tant! Començo amb un full en blanc i puc fer-hi una cova prehistòrica o una nau espacial. És màgic. Però jo ho faig en secret, sola. Els mags, en canvi, fan la màgia davant del teu nas. Et sorprenen, et fan veure coses que semblen impossibles. Què creieu que fa que la màgia ens faci tornar a ser infants?

P.B.: La sorpresa! És una sorpresa ràpida, molt impactant. Et fa pensar que allò és impossible, però t’acaba passant davant dels ulls.

J.P.: També ens fa tornar a preguntar-nos coses. Els adults deixem de sorprendre’ns. La màgia et trenca aquesta rutina, et recorda que encara queden coses per descobrir. Et reobre la mirada.

Quines propostes destacades hi haurà per a públic adult?

J.P.: Sempre s’associa màgia, titelles, pallassos… només amb infants, però és un error. La màgia és art, i l’art és per a tothom. A Una Tona de Màgia hi ha molts espectacles familiars, però també n’hi ha exclusius per a adults, com la Gala Golfa. És una proposta només per majors d’edat, on poden passar coses que els nens no haurien de veure. És un espai de llibertat creativa i humor irreverent.

Ens pots parlar d’Aaron Crow?

J.P.: Sí! És un mag internacional amb una màgia molt impactant, perillosa —sempre dins la seguretat—, però crea aquesta sensació de risc que emociona molt. És misteriós, intens i fa espectacles que deixen tothom amb la boca oberta. També hi participaràs com a artista enguany?

J.P.: Només faig la Ruta Màgica al Camp de les Lloses, que ja vam fer l’any passat i va funcionar molt bé. Enguany la repetim amb l’Imma Mestres i afegim elements teatrals i màgics. És un espai amb molt sentit: el teatre i la màgia tenen el seu origen en rituals ancestrals, com els que es feien a les tribus. El Camp de les Lloses connecta amb aquest esperit.

Creieu que Una Tona de Màgia ja és un tret d’identitat del poble?

J.P.: Sí, absolutament. La gent se l’ha fet seu. Avui mateix una dona ens ha vist pel carrer i ens ha dit emocionada que ja té les entrades. És molt maco. És una de les coses que volíem: que el poble l’estimi. I a fora també el coneixen, a tot arreu!

Com va la venda d’entrades?

J.P.: Molt bé! Encara falta un mes i ja hem venut més que l’any passat a aquestes alçades. Això vol dir que cada vegada hi ha més ganes. Tots els espectacles tenen molt bon nivell, però la Gala Internacional és la joia del festival. I Jandro, que també és fantàstic, segur que agradarà moltíssim.