L’anorèxia
L’anorèxia nerviosa és una greu alteració de la conducta alimentària. Rarament apareix abans de la pubertat i sol afectar majoritàriament a les noies, tot i que cada vegada s’està avançant més l’edat d’aparició i equiparant el percentatge entre ambdós sexes. Aquesta es caracteritza per la por a augmentar de pes, acompanyada d’una percepció distorsionada i delirant del mateix cos que fa que la persona es vegi obesa, tot i estar per sota del pes recomanat i comenci una disminució progressiva del pes mitjançant la reducció d’ingesta d’aliments.
Els que la pateixen mostren un rebuig complet a la vida i una desgana total per tot el que viu en un mateix. És un fort desig inconscient d’escapar de la vida, d’odiar-se i de rebutjar-se perquè es viu amb la por extrema d’obrir-se a la vida. Desig inconscient de “desaparèixer” per molestar el menys possible al mateix entorn. Tant l’anorèxia com l’obesitat vénen d’un sentiment de profunda insatisfacció d’amor i afecte, encara que les dues malalties prenen físicament camins divergents.
Un cos massa prim o massa gras indiquen un bloqueig emocional i mental. La persona amb anorèxia presenta problemes en la regulació de les seves emocions, les quals potser no s’han pogut expressar en un ambient familiar poc estimulant o restrictiu on s’ha pressionat molt pels èxits.
El context familiar és un factor importantíssim, ja que se sol donar en persones que han crescut en un entorn negligent amb les seves necessitats d’atenció i estima. La persona es troba en una situació de carència afectiva, generalment es rebutja i se sent petita en comparació amb els altres i té por a ser rebutjada i la sensació de no rebre suficient atenció i cures.
L’anorèxia, una representació simbòlica de la mare
Específicament en el cas de l’anorèxia, l’aliment és una representació simbòlica de la mare, ja que la mare ens dóna la vida i ens nodreix. L’anorèxica rebutja a la seva mare. En rebutjar a la seva mare, que és el seu model del principi femení, aquesta persona rebutja també la seva part femenina. En un 99% dels casos, és un conflicte amb la mare que emocionalment no s’ha resolt, no s’ha oblidat, no s’ha deixat anar. Per tant és important aprendre a estimar a la mare, així com al nostre cos, practicar activitats esportives si és possible, mantenir-se obert al que et presenta la vida i en cas necessari demanar ajuda professional.
La teràpia d’alliberament emocional, EFT Tapping, pot ser de gran ajuda, podem aprofundir per explorar les emocions subjacents dels trastorns alimentaris i aconseguir deixar anar tot aquest pes carregat emocionalment i fer-lo desaparèixer.
Elsa Cullell Pérez
Terapeuta EFT - Tapping
Psicòloga col·legiada, Núm. 9469
Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona
