Temps de retirs: una pausa amb sentit

Quan arriba la primavera i el calendari s’omple de ponts i caps de setmana llargs, també floreixen les propostes de retirs

Quan arriba la primavera i el calendari s’omple de ponts i caps de setmana llargs, també floreixen —com bolets després de la pluja— les propostes de retirs. De ioga, de meditació, de tantra, de respiració, de silenci… L’oferta és tan variada com els camins que cada persona recorre per retrobar-se amb ella mateixa.

Enmig de boscos, a les faldes de les muntanyes, en cases de pedra amb vistes infinites o en masies acollidores envoltades de camps, aquests espais esdevenen petits oasis de calma. Durant dos, tres o quatre dies, el rellotge afluixa, el mòbil queda en segon pla i el cos respira amb més profunditat. Es practica, es comparteix, es menja sa, es descansa. I sobretot, es para.

En un món on sovint tot va massa de pressa, aquests retirs no són fugides, sinó retrobaments. No són luxes, sinó cures. Una manera de dir-se “sí” a un mateix, de tornar a escoltar el que el cos i el cor fa temps que murmuren.

Potser no ens cal viatjar lluny per trobar una mica de pau. Potser només cal desconnectar per reconnectar. I si ho fem amb una màrfega sota el braç, un bol de sopa calenta i un bon silenci de fons, millor que millor.


Quan desconnectar és reconnectar: la primavera dels retirs

Aquest tipus de trobades combinen activitats guiades amb temps de descans, alimentació saludable i una desconnexió digital gairebé garantida. Els participants busquen desconnectar de la rutina, però també reconnectar amb el cos, la ment i l’entorn.

Els organitzadors, molts dels quals provenen del món de les teràpies, el ioga o el desenvolupament personal, asseguren que la demanda no para de créixer. “Les persones tenen set de calma i de sentit, i un retir ofereix justament això: un espai segur on poder escoltar-se i cuidar-se”, expliquen.

Lluny de ser una moda passatgera, els retirs s’han consolidat com una alternativa saludable per a qui busca una escapada amb valor afegit. No es tracta només de descansar, sinó de fer-ho amb consciència. I potser, en el procés, trobar-hi alguna resposta.


Ioga: molt més que postures

Quan parlem de retirs, un dels protagonistes habituals és el ioga. Conegut per les seves postures —o àssanes— i per la imatge sovint idealitzada d’equilibri i flexibilitat, el ioga és, en realitat, molt més que una pràctica física. És una disciplina mil·lenària originària de l’Índia que proposa una forma d’habitar el cos, calmar la ment i obrir l’esperit.

Avui dia, el ioga ha arrelat amb força a casa nostra, i s’ha diversificat en múltiples estils. Un dels més estesos és el hatha ioga, que posa èmfasi en la respiració, les postures mantingudes i un ritme pausat. Altres variants com el vinyasa incorporen seqüències més dinàmiques, mentre que el yin ioga aposta per la lentitud i la relaxació profunda. També hi ha qui opta per estils més enèrgics com el ashtanga, o qui busca l’experiència sonora i meditativa del kundalini.

Més enllà de les diferències, tots comparteixen una essència: el ioga és una invitació a parar atenció. A escoltar el cos sense jutjar-lo. A respirar més profund. A viure el present amb més presència.

Dins d’un retir, el ioga esdevé una eina potent per afluixar tensions, despertar la consciència corporal i, sovint, obrir portes internes. No cal tenir experiència prèvia, ni tocar-se els dits dels peus. Només cal una màrfega, una mica de curiositat i ganes de respirar a un altre ritme.


Tantra: la consciència del desig, la presència en el cos

Tot i que sovint ha estat malentès i reduït a una dimensió purament sexual, el tantra és en realitat una tradició espiritual àmplia i profunda, originada a l’Índia i el Tibet, que treballa amb l’energia, la presència i la connexió. En l’àmbit dels retirs, el tantra contemporani ofereix un espai per explorar el cos, la relació amb l’altre i amb un mateix des d’una mirada conscient i oberta.

El tantra no busca reprimir el desig, sinó entendre’l, canalitzar-lo i viure’l amb més claredat. A través de respiracions, moviments corporals, dinàmiques en parella o grup, i moments de silenci, els participants aprenen a habitar el cos amb més sensibilitat i a estar realment presents.

Hi ha qui arriba a un retir tàntric amb curiositat, i hi ha qui hi arriba amb recel. Però sovint el que es troba és un entorn segur, respectuós i profundament humà. L’objectiu no és fer res extraordinari, sinó sentir el que ja hi és, sense filtres. El tantra proposa tornar al cos, tornar al sentir, tornar al moment.

És per això que cada cop més persones s’hi acosten, no només en parella, sinó també de forma individual. I és que al capdavall, el tantra parla de relació: amb l’altre, amb la vida, i sobretot, amb un mateix.


Menjar per cuidar-se: la nutrició als retirs

Una de les primeres sorpreses per a qui assisteix a un retir és sovint el menjar. Lluny dels menús convencionals, la majoria d’aquests espais aposten per una alimentació equilibrada, basada en productes de temporada, cuina vegetal i preparacions cuidades al detall. No és estrany trobar-hi plats creatius, colorits i cuinats amb molta consciència.

El menjar en un retir no només nodreix el cos, sinó que també acompanya el procés de pausa i escolta interior. Per això, moltes vegades es practica el menjar en silenci, es dona importància a la digestió lenta o es comparteixen reflexions sobre l’alimentació conscient.

Els menús poden ser vegetarians, vegans o adaptats a intoleràncies, i sempre tenen en compte la digestibilitat i la senzillesa. No es tracta de fer una dieta estricta, sinó de tornar a una relació més natural amb el menjar. Menjar amb gana, amb agraïment i amb presència.


El paisatge com a mestre silenciós

Un retir no seria el mateix sense l’entorn. Masies aïllades, cases rurals enmig del bosc, valls obertes, prats que conviden a caminar descalç. El paisatge juga un paper essencial en la proposta: no només acompanya, sinó que transforma.

El silenci d’un bosc a primera hora del matí o la llum que entra per una finestra mentre es fa ioga poden tenir un efecte tan poderós com qualsevol pràctica formal. És per això que molts organitzadors escullen amb cura els espais, buscant racons que facilitin la calma, la introspecció i el contacte amb la natura.

En molts retirs es fan caminades, banys de bosc o espais d’observació de la posta de sol. No cal fer grans excursions: de vegades, un banc sota un roure pot ser el millor lloc per respirar.


Qui fa un retir? Perfils diversos, motius comuns

Els assistents a un retir són tan diversos com les propostes que existeixen. Hi ha joves que busquen noves experiències, persones en processos de canvi vital, professionals que necessiten una pausa, parelles que volen reconnectar o jubilats amb ganes d’explorar nous camins. Però malgrat les diferències, sovint comparteixen un mateix desig: aturar-se i escoltar-se.

Hi ha qui arriba per curiositat, qui ve recomanat per algú que ja hi ha anat, o qui busca respostes en un moment de transició. Però ningú no en surt igual. El retir ofereix un espai lliure de pressions, on no cal fer cap paper, on tot el món és benvingut tal com és.

I és que més enllà de les postures de ioga, dels silencis compartits o de les xerrades a la vora del foc, allò que realment es troba en un retir és comunitat. Una comunitat efímera, però sincera. Un record que acompanya molt més enllà del cap de setmana.

Parar per viure millor: el valor dels retirs en temps accelerats

Vivim envoltats de notificacions, responsabilitats, horaris apretats i una sensació difusa que no arribem mai a tot. Enmig d’aquest ritme, cada cop més persones troben en els retirs una escletxa de respir. Un espai —a vegades petit, a vegades profundament transformador— on poder dir prou, ni que sigui per uns dies.

Els retirs no prometen solucions màgiques ni fugides de la realitat. El que ofereixen, en canvi, és la possibilitat de mirar-la amb uns altres ulls. De prendre distància. De reconnectar amb una manera més pausada i conscient de ser al món.

El fet que cada vegada hi hagi més propostes —de ioga, de meditació, de silenci, de moviment, d’autoexploració— no és casualitat. És un reflex d’un desig col·lectiu: el de cuidar-se, el de tornar al cos, el de trobar un sentit més enllà de la immediatesa.

El valor del silenci: quan la meditació esdevé refugi

En un món on tot fa soroll —els cotxes, les pantalles, les veus internes—, el silenci s’ha convertit gairebé en un luxe. I és precisament aquest luxe el que ofereixen molts retirs centrats en la meditació: un espai per deixar de fer i començar simplement a ser.

La meditació, sovint entesa com una pràctica de quietud i atenció plena, té tantes formes com camins interiors hi ha. Pot ser asseguda, caminant, guiada, en silenci o acompanyada de paraules. Però totes tenen en comú el mateix gest: tornar a l’ara, una i altra vegada.

Alguns retirs proposen silenci parcial —per exemple, durant els àpats o les hores del matí—, mentre que d’altres, com els de vipassana, opten pel silenci total durant diversos dies. Lluny de ser una imposició, aquest silenci es viu sovint com una alliberació. Sense la necessitat de parlar, la ment s’assossega i es pot escoltar amb més claredat allò que habitualment queda enterrat sota la pressa.

Elisabet Soler: “El ioga és una pràctica de dignitat”

Va començar el seu camí en el ioga ara fa 26 anys, empesa per un mal d’esquena i la recomanació d’una amiga metgessa. El que per a Elisabet Soler podia ser simplement un remei físic es va convertir en una transformació vital. “Em vaig adonar que podia aturar-me, respirar, recuperar energia… i això ho canviava tot”, explica.

Avui, aquesta instructora de ioga i terapeuta gestalt comparteix la seva mirada profunda i compromesa del ioga: una eina que va molt més enllà del moviment i l’estirament. Per a ella, el ioga és espiritualitat en acció, una forma d’estar en el món amb més amor, consciència i respecte pel cos i per la vida. Reivindica que la pràctica sigui útil, propera, i no carregada de “rotllos” ni discursos ensucrats. “No és el què fem, sinó el com ho fem. Si no hi ha una transformació, si no et connecta amb tu mateix i amb la realitat, no és ioga”, afirma.

Ioga i osteopatia: moure’s amb consciència per evitar lesions

El ioga pot aportar força, flexibilitat i mobilitat, però cal practicar-lo amb responsabilitat, especialment si es tenen dolors previs o lesions. Judit Fonts, osteòpata i especialista en salut corporal, adverteix que forçar el cos o ignorar els límits pot provocar lesions o empitjorar dolors existents.

Fonts recomana iniciar-se de manera gradual i observar les reaccions del cos. Les pràctiques suaus són ideals per començar i evitar lesions com trencaments musculars o bloquejos articulars. El dolor puntual pot ser normal, però si és persistent cal parar i consultar.

Fonts defensa l’adaptabilitat del ioga a qualsevol etapa vital:

Gent gran: Postures adaptades a la mobilitat per evitar riscos.
Embaràs i postpart: Valoració prèvia imprescindible per evitar postures perjudicials.
Adults sans: Cal tenir en compte tensions acumulades i postures incorrectes per garantir una pràctica segura.

Cada cas és diferent. Amb condicions com hipermobilitat, hèrnies, lumbàlgies, cervicàlgies, osteoporosi o artritis, cal adaptar les postures i evitar pressió sobre estructures fràgils. Un ioga mal adaptat pot ser contraproduent.

Fonts recomana començar amb estils suaus com el Hatha ioga, i avançar progressivament a estils més exigents com el Vinyasa. Millor practicar de forma regular i moderada que intensament un sol dia. Complementar amb caminades, estiraments o Pilates pot millorar l’equilibri muscular.

Fonts conclou: “Moure’s és millor que ser sedentari, però cal fer-ho amb sentit comú. El dolor és una oportunitat per parar i revisar. Adaptar-se no és rendir-se, és intel·ligència corporal.”