Albert Vidal, pioner una vegada més amb la seva mística més oriental
'L’Inferno' de Dante, com mai s’ha pogut veure enlloc, dins el recinte del cementiri de Torelló
Toni Carrasco.- El performer català internacional, Albert Vidal, va tornar a ser pioner i únic en la seva darrera creació artística. L’escenari escollit fou el cementiri de Torelló, un lloc tan inusual com el mateix artista, i on el passat cap de setmana per partida doble va representar en format rapsòdia els versos de l’Inferno de La Divina Comèdia de Dante. Un treball en toscà antic, de memòria i amb una posada en escena impecable, respectuosa, acurada, austera, sensible, delicada, propera i oberta a multituds de reflexions emocionals i personals de tots els assistents.
La presentació d’Inferno a Torelló formava part de les activitats programades aquest cap de setmana dins el festival Festus, de la capital de la Vall del Ges.
L’Inferno de Dante, com mai s’ha pogut veure enlloc, dins el recinte d’un cementiri
Vidal es va superar, un cop més a ell mateix, i ni tan sols la pluja del dissabte durant més de mitja hora no li va impedir, amb la força de la paraula i de la gesticulació que el caracteritza, presentar un treball molt personal, gestat durant els darrers tres anys al seu espai de producció de Vidrà.
Una obra que ja s’havia estrenat a finals del 2019 a la planta -2 del pàrquing del teatre Atlàntida, però que ara s’ha actualitzat i s’ha adaptat a un espai insòlit i on habitualment no es porten a terme aquests tipus d’accions. Mai, ningú, enlloc ha estat capaç fins ara de superar a Albert Vidal en les seves propostes transgressores, úniques i menys en un cementiri convencional, com és el cas del de Torelló.
Mai, ningú, enlloc ha estat capaç de recitar de memòria 400 versos hendecasíl·labs talment com si fos un rapsode del segle XIV. Uns versos que representen l’odissea del protagonista fins al cor de la tenebra i de l’inframón acompanyat pel poeta Virgili.
Noè, l’herència de l’Albert Vidal
Per completar aquest acurat treball no hi va faltar la presència de l’herència de l’Albert Vidal, en Noè, que amb tan sols setze anys promet ser el continuador de la saviesa, de la gesticulació, de la singularitat del seu pare, un deixeble directe dels millors professors com Jacques Lecoq, Dario Fo i Kazuo Ohno.
Un Albert Vidal que ha viatjat arreu i ha begut de fonts d’inspiració tan diverses com les tècniques de dansa Topeng a Bali, de Butoh al Japó i de possessió Borí al Níger. També en la seva llarga trajectòria professional ha enregistrat els primers cants tel·lúrics a l’Índia, al nord de la península Ibèrica i a Mongòlia.
