Ara Malikian o la màgia embruixada d’un violí
Va actuar divendres passat a l’Atlàntida presentant ‘Le Petit Garage’
Va actuar divendres passat a l’Atlàntida presentant ‘Le Petit Garage’
Toni Carrasco (Foto: T.C.).- Molta gent no ho recorda, però el violinista armeni de fama mundial, Ara Malikian, es va donar a conèixer i a ser músic de renom arreu del món a partir de la seva actuació, ara fa aproximadament una desena d’anys, al Mercat de Música Viva de Vic. Des de llavors que vola sol i omple escenaris de prestigi arreu del món.
La seva doble actuació, el passat divendres al teatre Atlàntida de Vic, és un exemple evident del perquè Ara Malikian enlluerna amb la seva música, amb les seves paraules i amb la seva poca ortodoxa manera d’actuar tocant el violí. No hi ha ningú com ell on ritme, força, coreografia i nervi constant i precís pugui embruixar d’aquesta forma tan sublim. Aquest prestigiós violinista torna a Vic, on ha vingut ja altres diverses vegades, per presentar el seu darrer treball Le Petit Garage.
Perquè Ara Malikian no té por a res des de la seva infància en un barri humil dels suburbis de Beirut, al Líban, d’on va emigrar amb quinze anys cap a Alemanya per buscar la sort i la fortuna que li ha somrigut amb escreix. Un jove armeni de quinze anys a Alemanya... Tota una proesa sobretot si no saps l’idioma, et confonen amb un músic jueu i et passes quatre anys tocant en festes familiars i casaments jueus per tota Alemanya. Un músic, un artista i fins i tot un ocurrent monologuista que crea ambients acollidors vagi on vagi, actuï on actuï i ho farceix d’encant, nostàlgia i sentiments.
Reprèn la seva gira
Acompanyat el músic i pianista cubà Ivan “Melón” Lewis la combinació és perfecta en un concert on res està deixat a l’atzar, encara que aparentment ho pugui semblar. Malikian ens va oferir el millor d’ell, després que la pandèmia li aturés l’any passat una gira per més de 60 països. Un so de violí que ens recorda músiques ètniques essencials com la balcànica, la kurda, l’armenia, la jueva o els orígens i les arrels ancestrals de la música àrab i tantes d’altres.
Por i incertesa també han acompanyat a aquest singular violinista que va heretar el violí del seu avi, un Alfred Ravioli, una marca de prestigi irònic que Malikian sap explicar amb aquest sentit de l’humor tant i tan mediterrani i amb el seu accent afrancesat que enamora i amb el que es fica, literalment, al públic, a la butxaca.
Una gira anul·lada del seu Petit Garage que ara a poc a poc es va desvetllant en recintes més petits on l’únic protagonista és la música si, però també les persones, els sentiments, les ganes de tirar endavant i el bon i sa sentit de l’humor del violinista més singular del panorama actual.
