Balenyà recorda 29 víctimes de la Guerra Civil

Amb actes culturals, històrics i testimonials i molt de públic

Amb actes culturals, històrics i testimonials i molt de públic





Toni Carrasco (Foto: Toni Carrasco).- Un bombarder italià Savoia-Marchetti SM.79 tornava de la seva diabòlica acció, a Barcelona o el Vallès i en veure el descampat del Pla de les Forques en terme de Balenyà, no va dubtar. Va descarregar les bombes que encara portava al seu avió i així de tornada a casa alleugerava pes i arribava net. Malauradament va calcular fatal i aquest bombardeig erroni i més accidental que mai va matar al propietari d’una casa pairal dels Hostalets i va ferir diverses persones.



Aquesta història inèdita recollida per part d’aquest fotoperiodista és una de les moltes i desgraciades històries que el cap de setmana passat es van, repetir, de boca en boca en els actes als morts de la guerra civil als Hostalets de Balenyà.



Sota el títol genèric de Vides truncades es va retre homenatge a 1 infant, 19 joves i 9 pares de familia que van morir per causa de la guerra civil, bona part d’ells a la rereguarda.



Les vides truncades foren les de Lluís Casanovas, Conrad Puigrefagut, Pere Vilar, Ramon Busquets, Pelegrí Casanovas, Joan Cerdà, Joan Comerma, Josep Fabré, Joan Macià, Lluís Muntal, Joan Sallent, Francesc Solà, Ramon Solà, Josep Vall-llovera, Ricard Vila, Jaume Vilar, Joan Vilar, Joan Permanyer, Manel Casanovas, Josep Comella, Josep Macià, Josep Pont, Carles Pujalt, Rossend Sayós,Josep Serra, Miquel Vilalta, Jaume Castells, Josep Pont i Antoni Sayós.



L’homenatge va començar el dissabte a la sala polivalent, plena de gom a gom, amb La memòria del carrer en la mirada del món, una narració per a adults a càrrec de l’actriu i directora teatral, Montse Albàs.



A continuació l’acte d’homenatge a les víctimes de la guerra civil va continuar amb la presentació d’un llibre amb textos i imatges de les víctimes i de l’època. Un parlament de Rosa Toran, doctora en història i autora de Vida i mort dels republicans als camps nazis, va posar punt final als actes del dissabte.



Diumenge al punt del migdia l’escenari escollit fou el cementiri del poble on l’alcaldessa, Anna Magem, va presentar l’acte que va incloure la descoberta d’una escultura en ferro que porta gravats els noms i cognoms de totes les víctimes del poble. A continuació Josep Font, responsable de la Xarxa d’espais de Memòria Democràtica de Catalunya va fer un breu parlament. L’acte es va completar amb la lectura d’un poema, ofrena de flors i actuació musical.


Més notícies de Societat