Com van resistir els ramaders d’Osona a la pesta porcina del 2001?
El sector ramader d’Osona rememora una de les crisis sanitàries més dures de les últimes dècades
Resum inicial
La crisi de la pesta porcina clàssica del 2001 va marcar profundament Osona, amb més de 222.000 porcs sacrificats i una comarca paralitzada durant mesos. Avui, davant la pesta porcina africana i altres episodis sanitaris recents, els ramaders recorden com van resistir aquella situació extrema i alerten que, tot i els avenços, la vulnerabilitat del sector continua present.
El record del 2001: una comarca col·lapsada
Finals del 2001 són encara avui una ferida oberta per a molts ramaders d’Osona.
La pesta porcina clàssica va irrompre en una comarca que ja concentrava prop d’un milió de caps de bestiar, amb un primer focus declarat a Calldetenes que es va estendre ràpidament a municipis com Folgueroles, Santa Eugènia de Berga, Manlleu, Vic, Taradell o Gurb.
Lluís Vila, ramader osonenc, ho resumeix amb una frase que encara avui ressona amb força: “No sé com ho vam resistir, no sabies on posar el bestiar”.
Els animals no podien sortir de les granges, els porcs creixien i l’espai es feia insuficient. “Vam doblar o triplicar el nombre d’animals dins les explotacions”, recorda Eudald Sentmartí, aleshores responsable del porcí d’Unió de Pagesos a Osona.
Sacrificis massius i imatges difícils d’oblidar
La gestió inicial de la crisi va ser dràstica.
En un radi d’un quilòmetre al voltant dels focus, es van sacrificar tots els animals, encara que estiguessin sans.
A Osona, es calcula que en poc més de mig any es van sacrificar obligatòriament uns 222.000 porcs de prop de 250 explotacions.
Els primers sacrificis es feien de manera rudimentària, amb enterraments a les mateixes granges, una imatge que molts ramaders encara recorden amb duresa.
Amb el pas de les setmanes, l’administració va habilitar sistemes més mecanitzats, però el cop emocional i econòmic ja estava fet.
Impacte econòmic i un sector que no tothom va poder salvar
L’impacte de la pesta porcina del 2001 a Osona va ser de milions d’euros.
Algunes explotacions no es van poder recuperar mai i van acabar tancant.
Altres, en canvi, van sobreviure i van sortir-ne transformades.
D’aquella crisi en va sorgir una aposta clara per la bioseguretat:
- Tanques perimetrals.
- Desinfeccions sistemàtiques.
- Controls d’accés estrictes.
- Protocols sanitaris molt més exigents.
Mesures que avui formen part del dia a dia de les granges osonenques, però que aleshores no eren habituals.
La solidaritat i la mobilització del sector
Un dels aspectes més recordats d’aquella etapa és la forta mobilització del sector.
Durant mesos, Osona va viure assemblees multitudinàries, protestes i manifestacions a Vic, a Barcelona i davant del Departament d’Agricultura.
“Hi havia molta unitat i germanor entre els ramaders”, recorda Sentmartí.
En una època sense Whatsapp ni canals digitals immediats, la informació circulava de manera presencial, amb sales plenes i una tensió constant.
Europa com a clau per desbloquejar el col·lapse
La situació a les granges d’Osona no es va començar a desbloquejar fins que van arribar les anomenades mesures de mercat des d’Europa.
Brussel·les, l’Estat i la Generalitat van acordar destinar diners públics per comprar els porcs, sacrificar-los i eliminar-los, fet que va permetre descongestionar les explotacions després de mesos de bloqueig.
Tot i això, la crisi no es va tancar fins a finals de l’estiu del 2002, i la recuperació total del sector va trigar entre un i dos anys.
Del 2001 a avui: la por torna, però el context és diferent
Avui, Osona torna a viure amb inquietud els riscos sanitaris del sector ramader.
La pesta porcina africana i, més recentment, episodis com la dermatosi nodular contagiosa, han reactivat records i temors.
Tal com va explicar
Dermatosi
nodular contagiosa a Osona: cronologia, impacte i què ve ara, la comarca ha viscut restriccions, controls de moviment, protestes i finalment l’entrada dins la zona de vacunació massiva autoritzada per la Unió Europea.
Els ramaders admeten que avui la bioseguretat és molt més elevada i que és difícil que un virus entri a una granja, però també reconeixen que el risc zero no existeix.
Crítica al model i incerteses de futur
Alguns dels protagonistes de la crisi del 2001, com Lluís Vila i Eudald Sentmartí, també són crítics amb el model integrat que domina actualment el sector.
Consideren que ha suposat una pèrdua d’autonomia dels ramaders i alerten que les explotacions familiars tenen cada vegada menys espai.
A això s’hi afegeixen altres preocupacions actuals:
- El tancament de mercats d’exportació.
- La lentitud burocràtica en indemnitzacions.
- La pressió econòmica sobre les granges.
Conclusió pràctica
Osona ja va viure una crisi sanitària extrema el 2001 i en va sortir amb un sector més professionalitzat i preparat.
Avui, amb noves amenaces sobre la taula, els ramaders afronten el moment amb més eines, però amb la mateixa responsabilitat i tensió.
El record de com van resistir fa més de vint anys continua sent una lliçó viva per entendre el present i pensar el futur d’una de les comarques més ramaderes del país.
