Contaminació de les fonts a Osona: el 44% no són potables per excés de nitrats
El mostreig del Grup de Defensa del Ter alerta d’un empitjorament dels aqüífers malgrat un any plujós
El Grup de Defensa del Ter ha presentat els resultats del mostreig anual de les fonts d’Osona i el Lluçanès coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, el 22 de març. L’estudi revela que el 44% de les fonts analitzades superen el límit de nitrats establert per l’OMS, una xifra superior a la de l’any passat. Tot plegat evidencia que la qualitat dels aqüífers continua empitjorant.
Més nitrats malgrat la pluja: empitjoren els aqüífers
El mostreig, realitzat gràcies a una xarxa de voluntaris que cobreixen 54 municipis i més de 170 fonts, indica que el 44% de les fonts superen els 50 mg/L de nitrats, el llindar de potabilitat fixat per l’OMS. L’any passat aquest percentatge era del 40%.
Tot i que el 2026 ha estat un any plujós i només 9 de les 172 fonts no han rajat (un 5%), una dada que no es veia des del 2021, la situació no ha millorat. De fet, s’ha detectat un increment de la contaminació:
- Mitjana de nitrats el 2021: 131,9 mg/L
- Mitjana de nitrats el 2026: 144,6 mg/L
Aquest augment evidencia que les pluges no han diluït la contaminació, sinó que han arrossegat nitrats acumulats al sòl durant els anys de sequera cap als aqüífers. De fet, la concentració ha augmentat en el 67% de les fonts comparables entre 2025 i 2026.
Pel que fa a les fonts més contaminades, destaquen:
- Font de la Gana (Calldetenes): 508,7 mg/L
- Font de Gallisans (Santa Cecília de Voltregà): 487,8 mg/L
- Font de Santa Cecília (Santa Cecília de Voltregà): 410,7 mg/L
Els purins, al centre del problema ambiental
Segons l’anàlisi del Grup de Defensa del Ter, aquests resultats apunten a una elevada concentració de nitrats al sòl, provinents principalment dels purins de la ramaderia intensiva. Les pluges recents haurien mobilitzat aquests contaminants cap als aqüífers.
L’entitat denuncia que els purins s’estan utilitzant com a adob quan en realitat actuen com un residu contaminant. Alerten que el model actual de l’agroindústria porcina converteix el territori en un abocador a cel obert i reclamen que aquests residus es tractin com a industrials.
També critiquen la manca d’acció de l’administració davant un model que consideren sobredimensionat i insostenible, i denuncien que no s’han establert límits efectius al creixement del sector.
El Voltreganès, exemple de mala gestió
El cas del Voltreganès exemplifica, segons l’entitat, aquesta problemàtica. En pocs quilòmetres s’hi concentren diversos factors crítics:
- Alta presència de fonts contaminades
- Elevada densitat de granges porcines
- Tancament recent de la planta de purins de Les Masies de Voltregà
A més, s’hi investiga un cas de contaminació difusa per abocament reiterat de purins, que podria marcar un precedent judicial. El Grup de Defensa del Ter s’ha personat com a acusació popular per exigir responsabilitats.
Un problema estructural sense resoldre
El Grup de Defensa del Ter alerta que la contaminació de les fonts no és un fet puntual sinó un problema estructural que es manté en el temps. Aquesta situació ha obligat a invertir recursos públics en infraestructures per portar aigua potable, com canonades des del riu Ter, a municipis que abans disposaven d’aqüífers nets.
Segons l’entitat, el model actual genera impactes ambientals, socials i econòmics que no són assumits pel sector porcí, i alerten de la seva vulnerabilitat davant factors externs com la geopolítica o les malalties animals.
Crida a un canvi de model
Davant aquest escenari, reclamen mesures urgents:
- Reducció de la cabana porcina en zones vulnerables
- Replantejament del model agroindustrial
- Tractament dels purins com a residu industrial
- Impuls d’una pagesia més equilibrada i sostenible
L’objectiu, asseguren, és recuperar els aqüífers i garantir reserves d’aigua per al futur, especialment en un context de canvi ambiental i creixement demogràfic.
