'El campanar parla en català'
Amadeu Lleopart, rep el premi Mil·liari 2017 de Tona
Amadeu Lleopart, rep el premi Mil·liari 2017 de Tona
El passat dijous i coincidint amb el dia de Sant Andreu, patró de Tona, es va dur a terme el lliurament del premi Mil·liari que enguany va ser atorgat a Andreu Lleopart i Costa. Tal com va destacar l'alcalde Josep Salom, que va presentar l'acte, el text dels mèrits del tonenc guardonat 'és llarg però es queda curt'. El text d'aquesta moció, que va ser aprovada per unanimitat per tots els regidors/es del consistori tonenc en un ple, va ser llegit íntegrament per la regidoria Lurdes Boneu.
I va ser després d'aquesta lectura que tots aquests mèrits van desfilar durant l'acte que va repassar la trajectòria de Lleopart en les seves 3 facetes: el pedagog, l'escriptor i el Tonenc.
Anna Pressegué, psicòloga i col·laboradora del premiat a l'empresa Eines per Aprendre, va destacar el seu vessant professional com a pedagog.'És una persona totalment entregada a la seva feina' va dir, i va posar en valor ' tots els nens i nenes que ha ajudat amb els estudis durant tots aquests anys'.
Carles Puigferrat, historiador que ha col·laborat en diverses ocasions amb Lleopart, va centrar-se en la seva faceta d'apassionat per Tona. Va atribuir aquesta passió a dos aspectes: l'ambient familiar de Can Lari i concretament dels seus pares que sempre havien tingut 'un sentiment molt viu d'estimació per Tona'; i per l'altra banda l'ambient d'alliberament social que va viure durant la seva adolescència. Després va destacar la ingent tasca de recuperació històrica local duta a terme per l'homenatjat i va acabar amb un apunt personal. Puigferrat que es va mostrar visiblement emocionat durant tota la seva intervenció, no es va poder contenir quan va fer referència a la col·laboració que va mantenir amb l'Amadeu quan van redactar conjuntament un capítol del temps de la guerra civil a Tona de la col·lecció 'Fa 50 anys'. 'Sent de famílies de dos bàndols diferents, amb morts també d'ambdós bàndols' es va mostrar molt agraït a Lleopart perquè 'va ser com una reconciliació històrica'.
Roser Tió, esposa de l'Amadeu i amb qui comparteix la direcció d'Eines per aprendre, va ser la següent en intervenir. I ho va fer amb unes pinzellades més personals tot remuntant-se a la seva joventut quan va dir que 'hem crescut junts'. La Roser va definir el seu marit com una 'persona sensible, tímida, discreta, meticulosa i inquieta'. També va voler destacar l'interés de l'escriptor per la llengua catalana 'en aquests moments difícils'.
A tall d'exemple va esmentar una conversa del mateix matí de dijous tot parlant de la pèrdua de l'hàbit lingüístic de dir les hores en la forma catalana. Molt joves no parlen ja dels quarts sinó de les hores de 'i mitja'... 'Fixeu-vos que el campanar parla en català' (referint-se a que el campanar toca els quarts en la forma catalana). I aquí em permeto un apunt personal: en aquesta frase probablement es fonen moltes de les inquietuds de l'homenatjat. Per una banda evidentment l'estimació per la llengua però també l'esperit d'ensenyar i la vocació d'escriptor... i tot plegat amb un dels elements patriomonials més característics dels pobles: el campanar.
Finalment, i aquest va ser un dels moments més emotius de l'acte, Roser Tió va llegir unes paraules escrites per la mare de l'homenatjat de 97 anys i present a l'acte en què deia que estava 'molt contenta' que li donessin el premi al seu fill que a parer seu és molt 'llest, agradable i sempre disposat a ajudar als amics'.
Finalment, i dins del capítol de sorpreses inesperades, va intervenir una antiga companya mestre de la primera escola on va fer classe Amadeu Lleopart a l'Escola Monjoia de Sant Bartomeu del Grau. 'L'Amadeu va venir amb una motxilla plena de saviesa' va dir, i va explicar anècdotes de l'època per il·lustrar la manera de fer de l'homenatjat. L'altra sorpresa va ser un titella amb les faccions de l'Amadeu que li va regalar la família.
Abans de fer-li entrega formal de l'estatueta del premi, l'alcalde Josep Salom va fer èmfasi en l'actitud dialogant de Lleopart i en el seu 'compromís amb el poble i amb el país'. 'L'Amadeu a més, ho fa tot amb humilitat i bonhomia'. I per acabar, tot considerant la curta edat en la qual se li concedeix el Mil·liari, va encoratjar-lo a considerar el premi com un estímul per seguir endavant amb la seva tasca.
A continuació, Amadeu Lleopart va adreçar 'unes paraules de gratitud, perquè rebre un homenatge és un honor però també una mostra d'estimació i és magnífic sentir-se estimat i sentir-se de poble'. En aquest sentit va defensar que ser de poble et permet establir uns 'vincles emocionalment forts'. Lleopart va voler interpretar el premi rebut, com un reconeixement a la feina dels pedagogs i també a totes aquelles persones que estimen el patrimoni del poble. Una sala de plens, plena, va aplaudir llargament a l'Amadeu Lleopart, una mostra més de l'encert de concedir-li el premi.
Abans de signar al llibre d'honor de Tona va dedicar el premi a totes les persones que l'envolten: 'A tots us corresponen fragments d'aquest Mil·liari'. I per la història queda la dedicatòria al llibre: 'Agraït per l'estima, pel vostre aixoplug. Tona, cruïlla de camins'.
L'última sorpresa abans del pica-pica, la lectura de poemes de l'escriptor a càrrec de Carme Bigas i acompanyada a la guitarra d'Aleix Blancafort.
