El Govern impulsa una prova pilot de governança educativa amb Vic i quatre territoris més

La iniciativa es desplegarà a l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Vic i el seu entorn, Urgell-Tàrrega i l’Aran

El Govern ha presentat aquest dijous un nou model de governança educativa basat en zones territorials i en la col·laboració amb el món local. La iniciativa s’estrenarà amb una prova pilot en cinc territoris de Catalunya: l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Vic i el seu entorn, Urgell-Tàrrega i l’Aran, amb l’objectiu de millorar la coordinació entre administracions i adaptar les polítiques educatives a la realitat de cada territori.

Vic i el seu entorn, una de les cinc zones de governança educativa

El Departament d’Educació i Formació Professional ha presentat el projecte en un acte institucional al Prat de Llobregat, on s’han signat els convenis amb els territoris participants.

La prova pilot es desplegarà en cinc zones amb característiques diferents pel que fa a dimensió, complexitat social, densitat de població o singularitats territorials. Les zones seleccionades són:

• L’Hospitalet de Llobregat
• El Prat de Llobregat
• Vic i el seu entorn
• Urgell-Tàrrega
• L’Aran

Aquest model pretén organitzar el sistema educatiu amb una mirada més territorial i adaptada a cada context, tenint en compte les necessitats específiques de cada comunitat.

El secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, ha destacat que la iniciativa respon a la voluntat de construir un sistema educatiu més actual, resilient i capaç de respondre als reptes del futur.

Segons ha explicat, la relació amb el món local és clau perquè els ajuntaments sovint són el primer espai on es detecten les necessitats reals de les famílies i dels infants, així com l’escenari on es despleguen molts dels serveis educatius, socials i comunitaris.

Més coordinació i corresponsabilitat en les polítiques educatives

Els principals objectius d’aquest nou model són reforçar la corresponsabilitat entre administracions, millorar la coordinació entre els diferents actors educatius i optimitzar l’ús dels recursos per respondre a les necessitats locals.

• Reforçar la corresponsabilitat en la presa de decisions educatives.
• Millorar la coordinació entre centres educatius, administracions i agents del territori.
• Optimitzar els recursos per adaptar les polítiques educatives a cada realitat local.
• Impulsar una governança educativa més col·laborativa.

Aquest marc de col·laboració ja està previst a la Llei d’Educació de Catalunya de 2009, que fixa com a objectius l’equitat, la inclusió educativa i la millora de l’eficiència en la gestió dels recursos.

La directora general de Currículum i Desenvolupament Professional, Sonia Fernández, ha remarcat que el nou model aposta per una governança col·laborativa real entre escoles, administracions i món local.

Per la seva banda, Ignasi Giménez ha reconegut que en els darrers anys els centres educatius han assumit moltes responsabilitats que han anat més enllà de la seva tasca principal. Per això, el projecte també busca simplificar processos, millorar la coordinació i reduir la burocràcia.

L’objectiu final és que els professionals dels centres educatius puguin dedicar més temps a la docència, a l’acompanyament de l’alumnat i al desenvolupament dels projectes educatius.

Projectes específics per a cada territori

Cada zona de governança disposarà d’un projecte d’actuació propi, que concretarà els objectius específics, les actuacions que s’hi desplegaran i els indicadors de seguiment i avaluació.

També es crearà una Comissió Institucional de Direcció i Seguiment, formada de manera paritària per les administracions implicades, i es designarà una coordinació de zona amb dedicació completa.

La prova pilot servirà per avaluar l’impacte del model abans de plantejar-ne una possible extensió a altres territoris de Catalunya, un procés que el Departament d’Educació vol fer amb prudència i basant-se en evidències i resultats.