El Growth de la UVic reflexiona sobre el paper i els límits de la intel·ligència artificial en la presa de decisions empresarials

Prop de 140 professionals han pres part en la quarta jornada de l’Escola de Postgrau, que connecta empreses i institucions per fomentar el coneixement, l’aprenentatge i el creixement empresarial

La quarta edició de les jornades Growth de l’Escola de Postgrau de la UVic-UCC ha reunit aquest dijous al Paranimf de la universitat prop de 140 professionals de 75 empreses del territori. La trobada, organitzada amb la col·laboració de BBVA, té com a objectiu connectar empreses, institucions i professionals per fomentar l’aprenentatge, el coneixement i el creixement empresarial.

La jornada s’ha desenvolupat sota el lema “Hem d’estar còmodes sentint-nos incòmodes” i ha centrat el debat en la relació entre innovació, intel·ligència artificial i presa de decisions a les empreses, així com en els límits que cal establir perquè el desenvolupament tecnològic sigui responsable i alineat amb els valors de les organitzacions.

Una mirada humanista a la presa de decisions amb intel·ligència artificial

La ponència central de la jornada ha anat a càrrec del matemàtic, músic i escriptor Lluís Nacenta, especialista en la intersecció entre creativitat, tecnologia i intel·ligència artificial. La seva intervenció s’ha centrat en una qüestió clau per al futur de les organitzacions: què passa quan el procés de presa de decisions es delega a les màquines.

Segons Nacenta, la irrupció de la intel·ligència artificial posa en qüestió el model tradicional basat en l’especialització. “Hem viscut en un món d’especialistes, però els entorns complexos en què operen avui les organitzacions exigeixen decisions que van més enllà del coneixement estrictament especialitzat”, ha explicat.

En aquest sentit, ha assenyalat que la intel·ligència artificial funciona com una màquina generalista capaç d’operar en entorns d’una complexitat molt elevada, sovint superior al que les persones poden arribar a comprendre.

Tot i això, ha recordat que també els humans prenen decisions habitualment en contextos d’incertesa i amb informació incompleta. Per aquest motiu, considera que la intel·ligència artificial pot esdevenir una eina molt potent d’anàlisi, però que mai pot substituir el judici humà.

Nacenta també ha destacat que la possibilitat de mantenir converses amb les màquines, capaces d’interpretar matisos com el to, la ironia o les metàfores, representa una de les revolucions tecnològiques més rellevants de les darreres dècades. Tot i això, ha advertit que la responsabilitat final de les decisions ha de continuar sent humana, tant des d’un punt de vista legal com filosòfic.

Experiències empresarials: innovació, client i noves formes de treballar

La jornada també ha inclòs intervencions centrades en experiències empresarials vinculades a la innovació i a l’ús de la tecnologia.

Una de les conferències ha anat a càrrec d’Alejandro Castellanos, CEO i cofundador de Maite.ai, una eina d’intel·ligència artificial aplicada al sector jurídic que actualment compta amb més de 2.000 clients i 70.000 usuaris.

Castellanos ha explicat que un dels grans reptes inicials del projecte va ser replantejar el seu enfocament: passar de voler crear una tecnologia que substituís la feina de l’advocat a desenvolupar una eina que ajudés els professionals a ser més productius sense substituir el seu criteri.

A partir de la seva experiència, ha compartit diversos factors que han contribuït al creixement de l’empresa en només dos anys:

• Situar el client al centre del desenvolupament del producte.
• Adoptar enfocaments poc convencionals per entrar en nous mercats.
• Apostar per equips petits però d’alt nivell.
• Treballar amb models de col·laboració internacional i en remot.

La segona experiència empresarial ha estat la d’Eduard Vargas, director de l’empresa alimentària Sancan i alumni de la UVic-UCC. En conversa amb Eduard Prats, director de l’Escola de Postgrau, ha explicat com un projecte sorgit del seu treball de fi de màster de l’EMBA s’ha convertit en una innovació real dins l’empresa familiar.

El projecte s’ha materialitzat en la patent d’uns productes que faciliten l’alimentació de persones amb disfàgia, una iniciativa que Vargas havia deixat aparcada i que va poder reprendre gràcies als coneixements adquirits durant la seva formació.

Rosa Tous reflexiona sobre visió i llegat empresarial

Un dels moments destacats de la jornada ha estat l’enregistrament en directe d’un episodi dels Growth Pòdcasts, amb la participació de Rosa Tous, vicepresidenta corporativa de la firma de joieria Tous.

En una conversa amb el periodista i alumni de la UVic-UCC Jordi de Planell, Tous ha repassat l’evolució de l’empresa familiar des dels seus orígens a Manresa fins a convertir-se en una marca internacional.

Durant la conversa ha destacat el paper visionari de la seva mare, que va saber anticipar el canvi en els hàbits de consum impulsant una joieria pensada per portar cada dia, amb les dones com a protagonistes i compradores directes.