El Grup de Defensa del Ter critica la fi de la moratòria per limitar l'augment de porcs a Osona
L'entitat considera que aixecar les restriccions en zones vulnerables és una "incoherència ambiental" i reclama reduir la ramaderia intensiva i recuperar la moratòria
El Grup de Defensa del Ter ha expressat la seva "indignació" davant la decisió de la Generalitat de posar fi a la moratòria que limitava l'increment de la cabana porcina en zones vulnerables com Osona i el Lluçanès. L'entitat considera que la mesura representa una "incoherència ambiental" i assegura que les polítiques aplicades fins ara no han aconseguit reduir la contaminació per nitrats ni els impactes derivats de la ramaderia intensiva.
Crítiques al nou model de gestió dels purins
Segons el col·lectiu, la Generalitat justifica l'aixecament de la moratòria amb les noves eines impulsades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i amb la possibilitat que les explotacions derivin els purins a plantes de tractament o de biogàs.
El Grup de Defensa del Ter qüestiona aquesta estratègia i posa com a exemple la planta de tractament de purins de les Masies de Voltregà, que va permetre ampliar el nombre de porcs amb el compromís de gestionar-ne els purins. Segons l'entitat, el tancament posterior de la instal·lació evidencia les limitacions d'aquest model i deixa oberta la incògnita sobre el destí dels residus generats.
També adverteix que les futures plantes de biogàs podrien convertir-se en grans infraestructures vinculades a empreses energètiques, amb un augment del transport de residus orgànics i, segons denuncien, sense solucionar el problema dels nitrats.
Un model amb impactes ambientals, socials i econòmics
En el comunicat, el Grup de Defensa del Ter sosté que els nitrats són només una part dels impactes associats a l'actual model agroindustrial del porc. Entre les conseqüències que assenyala hi ha el consum intensiu d'aigua, la contaminació de rius i aqüífers, les emissions contaminants a l'atmosfera, la contribució al canvi climàtic, el risc sanitari derivat de la concentració d'animals i la dependència econòmica d'un únic sector productiu.
L'entitat també considera que el model afavoreix les grans empreses del sector en detriment de la petita pagesia, genera ocupació de baixa qualificació i dificulta el desenvolupament d'altres activitats vinculades al medi natural i al món rural.
Per aquest motiu, reclama recuperar la moratòria sense excepcions, reduir progressivament la ramaderia intensiva, la cabana porcina i la capacitat dels escorxadors, alhora que demana impulsar la ramaderia extensiva i que el sector assumeixi els costos ambientals i socials derivats de la seva activitat.
El comunicat conclou amb una crida a obrir un debat sobre el model de desenvolupament del territori i defensa que cal apostar per un sistema agrari més sostenible i arrelat al país.
