El model porcí a Osona: més animals per granja i més concentració empresarial
L’evolució del sector porcí a la comarca reforça el debat obert sobre si cal rescatar amb diners públics les grans empreses càrnies
Font: ACN
Resum inicial
El sector porcí ha multiplicat per cinc el nombre d’animals per granja en les últimes tres dècades, un procés que a Osona s’ha traduït en una elevada concentració d’explotacions i empreses integradores. Aquest model productiu és al centre del debat obert recentment sobre si cal destinar diners públics a rescatar les multinacionals càrnies en un context de crisi sanitària i estructural del sector.
Un creixement intensiu amb impacte directe a Osona
A Catalunya, el nombre de porcs ha crescut de manera sostinguda fins a arribar als 7,9 milions de caps de bestiar, gairebé el doble que fa 30 anys.
Aquest creixement no ha anat acompanyat d’un augment del nombre de granges, sinó tot el contrari.
Entre 1993 i 2023, la mitjana d’animals per explotació s’ha multiplicat per cinc, passant de 374 a 1.901 porcs per granja.
A Osona, una de les comarques amb més presència porcina del país, aquesta dinàmica ha tingut un impacte especialment rellevant.
Actualment, la comarca concentra prop de 600 explotacions porcines, situant-se entre les tres amb més granges de Catalunya, juntament amb el Segrià i la Noguera.
Menys granges, però molt més grans
El procés de transformació del sector ha anat acompanyat d’una reducció del nombre d’explotacions i d’un augment del pes del model empresarial d’integració.
En l’última dècada, mentre el nombre de porcs creixia un 15%, el nombre de granges es reduïa més d’un 5%.
Aquest fenomen s’ha traduït en:
- Un augment de les explotacions en règim d’integració.
- Un fort retrocés dels ramaders independents.
- Granges amb una capacitat cada cop més elevada.
Segons dades històriques, Catalunya ha passat de tenir més de 20.000 granges amb 2,6 milions de porcs als anys vuitanta, a poc més de 4.400 explotacions amb més de 8 milions de caps de bestiar.
La concentració empresarial, també present a la comarca
Avui, menys de 10 empreses integradores controlen el 30% de totes les explotacions porcines del país.
Aquest procés de concentració també té reflex a Osona, on el sector porcí ha estat històricament arrelat i on la presència d’escorxadors i granges ha configurat bona part del teixit econòmic.
El model d’integració s’ha consolidat com una fórmula per repartir costos i riscos, però també ha incrementat la dependència econòmica d’un únic sector i ha reduït el marge d’autonomia de molts productors.
Rendibilitat, economies d’escala i costos ocults
L’augment de la mida de les granges respon principalment a criteris de rendibilitat econòmica.
Els costos laborals, la tecnificació i les exigències sanitàries han empès el sector cap a explotacions més grans, capaces de produir més a costos més baixos.
Aquest creixement, però, també comporta:
- Un fort impacte ambiental.
- Una elevada pressió sobre els recursos hídrics.
- Riscos associats a la concentració d’animals.
A Osona, aquests elements s’afegeixen a un debat ja existent sobre la contaminació per nitrats, el consum d’aigua i la sostenibilitat del model porcí intensiu.
Relació amb el debat sobre els diners públics
Aquest escenari de concentració i creixement intensiu connecta directament amb el debat plantejat recentment pel Grup de Defensa del Ter, que ha reclamat que no es destinin diners públics a rescatar el negoci de les grans multinacionals càrnies.
Tal com ja va informar
Cal
rescatar amb diners públics el negoci de les multinacionals càrnies?, l’entitat ecologista defensa que la crisi del sector ha evidenciat les febleses d’un model que consideren esgotat.
En aquest context, l’elevada concentració d’animals, empreses i producció a Osona reforça el debat sobre quin paper han de jugar les administracions públiques.
Una comarca clau davant un futur incert
La pesta porcina africana ha generat una forta inquietud al sector, especialment en comarques com Osona, un dels grans centres productors del país.
Tot i que de moment la comarca s’ha mantingut al marge de l’afectació directa, els experts alerten que una eventual incidència podria tenir conseqüències greus sobre la capacitat exportadora i l’economia local.
Conclusió
L’evolució del sector porcí a Osona, amb menys granges però molt més grans i amb una elevada concentració empresarial, situa la comarca al centre d’un debat clau.
La discussió sobre si cal rescatar amb diners públics les multinacionals càrnies no és només econòmica, sinó també social, ambiental i territorial.
El futur del model porcí a Osona dependrà de com es gestioni aquest equilibri entre rendibilitat, sostenibilitat i protecció del territori.
