‘El principi d’Arquimedes’, èxit teatral també a l’Atlàntida de Vic
L’obra de Josep M. Miró omple la sala amb una proposta intensa sobre la confiança, els prejudicis i la por
Per Toni Carrasco
Vic. – El públic jove i familiar de l’Atlàntida no es va voler perdre aquest dissabte l’obra ‘El principi d’Arquimedes’, un dels grans fenòmens teatrals internacionals dels darrers anys. Amb 43 muntatges arreu del món i traduccions a vint idiomes, el text del dramaturg de Prats de Lluçanès Josep M. Miró ha tornat a trepitjar l’escenari vigatà amb una acollida excel·lent.
Una obra que sacseja consciències
Dirigida per Leonardo V. Granados, la producció aborda qüestions profundes i plenament actuals: fins on posem la mà al foc per algú, com gestionem la por i quins prejudicis actuen en els nostres judicis morals.
El punt de partida és un incident aparentment senzill: el petó d’un monitor de natació a un nen. Aquest gest, que el monitor fa per tranquil·litzar-lo, desencadena una onada de dubtes, sospites i temors entre els pares i l’equip del club.
Una trama que emergeix com un conflicte colpidor
L’acció se situa el dia que els Cavallets de mar, un grup infantil de natació, comencen a nedar sense bombolla. Quan un dels nens es mostra espantat, en Jordi, l’entrenador, assegura haver actuat amb sensibilitat: no l’ha renyat ni espantat.
La directora del club, l’Anna, el convoca després que alguns pares es queixin del seu comportament. El problema no és el tracte, sinó el gest d’abraçar i fer un petó al nen, que alguns adults interpreten com inadequat. A partir d’aquí l’obra avança com un mirall incòmode de les pors contemporànies.
Un repartiment que connecta amb el públic
Els intèrprets Marc Tarrida Aribau, Alícia González Laá, Martí Atance Boneta i Jordi Coll Serra donen vida als personatges amb una intensitat que els fa gairebé reals. La seva implicació escènica i la direcció precisa de Granados converteixen l’obra en una experiència emocional i intel·lectual potent.
Una reflexió necessària
‘El principi d’Arquimedes’ és, alhora, un thriller emocional i un assaig sobre la por, la confiança i els límits del judici moral. A l’Atlàntida, el públic va respondre amb atenció i silenci absolut, immers en una història que interpel·la directament l’espectador i el convida a qüestionar-se què projecta en els altres.
L’obra confirma, també a Vic, per què continua essent un referent teatral internacional i una de les peces més destacades de la dramatúrgia catalana contemporània.
