Elektra.25, d’Atalaya Teatro, una experiència teatral sublim, a l'Atlàntida de Vic
Fou una estrena a Catalunya d’un clàssic universal des de la visió contemporània dels Atalaya
Toni Carrasco.- Feia temps, potser massa temps, que no gaudia tant i tant amb una obra de teatre clàssic com la que vam poder veure el passat dissabte a l’Atlàntida de Vic. Dissabte es va poder degustar molt més que un plat combinat d’emocions, experiències, sensacions i motivacions. El que es va poder veure fou una obra de teatre com feia anys que no gaudíem a la nostra comarca. Prestigi, solemnitat, música, càntics, escenografia, vestuari, il·luminació, efectes especials, attrezzo, simbologia, sorolls, músiques tot de la mà d’un treball col·lectiu i creatiu que hores després de la representació encara ens deixa bocabadats, ens interroga i ens interpel·la sobre el que vam veure, sentir, entendre d’aquesta clàssica tragèdia grega.
I no és per a menys, la prestigiosa companyia de teatre sevillana, i una de les més reputades d’Espanya, Atalaya Teatro, va presentar Elektra.25. Fou una estrena a Catalunya d’un clàssic universal des de la visió contemporània dels Atalaya. Fa més de vint-i-cinc anys que adapten textos del teatre clàssic universal sense perdre el seu reconegut llenguatge contemporani, nascut fa quaranta anys.
Amb Elektra.25 van voler commemorar els vint-i-cinc anys de la mort del seu referent teatral més trencador, Heiner Müller i a la vegada recordar els vint-i-cinc segles del naixement d’un dels tres pares de la tragèdia grega, Eurípides.
Amb la seva evident forta càrrega emocional que es el leitmotiv essencial d’aquest treball, Elektra gira entorn d’un tema universal: la venjança. Amb la seva creació els de Sevilla provoquen una catarsi de promoció de les sensacions. El cor ho marca tot, duran tota l’obra i també el ritme i el to emocional. Amb els càntics ètnics (temes populars de Balcans, Bielorússia i Armènia) i les acurades coreografies s’aconsegueix un poder evident de tots els personatges.
Amb Elektra, Atalaya retorn a la tragèdia grega com ja ho va fer en muntatges anteriors com Medea i Ariadna. Té un llenguatge propi i ho sap explotar al màxim. La universalitat de la tragèdia grega fou també font al segle XX de Hoffmansthal, Sartre i Müller.
Una interpretació coral, que és pròpia d’Atalaya, sota el mestratge i direcció del sempre acurat Ricardo Iniesta.
Per la crítica especialitzada, Atalaya Teatro ha aconseguit crear estil propi basat en l’energia de l’actor mitjançant cos i veu, amb una força expressionista de les imatges i el tractament poètic de l’espai, la música i els objectes. La continuïtat del seu equip estable permet llargs processos d’investigació en cada muntatge. És, sense lloc a dubtes, una companyia que s’ha convertit en un dels referents més sòlids del teatre espanyol.
