Els Bon Scott Revival Show triomfen
La plaça Josep Espona, durant més de dues hores, es va omplir de rock dur i metàl·lic
La plaça Josep Espona, durant més de dues hores, es va omplir de rock dur i metàl·lic
Toni Carrasco (Fotos: Toni Carrasco).- La millor banda de tribut als contundents australians AC/DC va actuar el passat dissabte dins els actes de la Festa Major dels Hostalets, els Bon Sott Revival Show.
La Festa Major més eclèctica que mai va mostrar la seva diversitat d’estils musicals amb les actuacions de conjunts com Cimarron, orquestres com la Maravella,cobles com la Ciutat de Girona, músics com Kepa Junquera i també una banda de rock dur com els Bon Scott Revival Show que rendeix tribut als AC/DC i que són l’única banda oficial reconeguda per aquest grup nascut a les nostres antípodes l’any 1973 i fundat i liderat pels germans Malcolm i Angus Young. Però també conegut per les excentricitats dalt de l’escenari del cantant Bon Scott.
Als Hostalets un miler llarg de persones de totes les edats i sobretot els més nostàlgics van saltar, vibrar i emocionar-se amb les cançons contundents d’una banda que es va fer famosa als anys 80 a tot el món i que va trencar els esquemes de la música rock. Els veterans fans i seguidors de AC/DC van gaudir de valent desempolsant les seves velles samarretes negres amb les lletres vermelles i el logo del grup.
El grup estava format Javier Alcón, amb una extraordinària semblança física al cantant Ben Scott que va morir l’any 1980; el petit, nerviós i carismàtic Pedro Navarro vestit de col·legial, a la guitarra; Frankie Fuzz també a la guitarra; Marcelo Novati a la bateria i Pablo Rodas al baix.
La plaça Josep Espona, durant més de dues hores, es va omplir de rock dur i metàl·lic amb cançons que ja formen part de la història del rock com Back i black, Highway to hell, T.N.T, Thunderstruck, Hell’s bells o Rock “n” roll train. Unes cançons essencialment del període comprès entre el 1973 i el 1979 d’aquesta mítica banda.
Un concert únic, irrepetible, nostàlgic i amb una descomunal i brutal força escènica i musical que va fer les delícies d’un públic fidel, tant la semblança física dels músics, el vestuari com la posada en escena i perquè no dir-ho un so complex però mil·limètricament aconseguit que es va fer somniar i imaginar, per un moment, que a Hostalets estaven tocant els veritables AC/DC.
