Els Pastorets de Manlleu tornen a casa seva
Es representen des de fa 125 anys
Es representen des de fa 125 anys
Toni Carrasco.- Fidels a la tradició, el remodelat Teatre Centre de Manlleu ha tornat a acollir enguany Els Pastorets, que compleixen 125 anys. Les representacions han tingut lloc per Nadal i Sant Esteve i es tornaran a repetir per Any Nou. Els Pastorets tornen així al seu lloc d’origen, després d’un llarg exili per les obres efectuades al teatre.
Una història que comença el 1897
Els Pastorets de Manlleu van néixer el Nadal del 1897 amb la Joventut Catòlica, tot estrenant el mateix escenari del Teatre Centre actual. Llavors es representaven “Los Pastorets nous” de Joaquim Albanell, i segons les cròniques de l’època, eren representacions teatrals molt celebrades.
Al llarg d’aquests 125 anys, les funcions nadalenques de Pastorets s’han mantingut de forma gairebé ininterrompuda, amb ben pocs parèntesis. En èpoques de decadència, les úniques representacions escèniques que es van mantenir van ser els Pastorets; i quan després de la guerra, per imperatiu legal, el teatre es feia en castellà, els Pastorets van mantenir viva la flama de la llengua i es van continuar representant en català.
Pastorets de tota mena
Tot i que els més coneguts són els de Josep M. Folch i Torres, a l’escenari del Teatre Centre del carrer del Pont s’hi han fet altres Pastorets: des de ‘La Flor de Nadal’ de Francesc d’A. Picas, fins a ‘La redempció de l’esclau’ d’Antoni Molins, ‘Déu Infant’ de Ramon Pàmies, ‘La Rosa de Jericó’ de Josep Duró i, sobretot, i ‘L’Estel de Natzaret’ de Ramon Pàmies, amb algunes escenes autòctones de Francesc d’Assís Pujol.
També s’hi van estrenar les conegudes composicions musicals de mossèn Aulet per als Pastorets manlleuencs, com el cor de dimonis, ‘A Satanàs invicte’, ‘A la vall de Natzaret’ o les corrandes de Jaume Andreu, que ja formen part del patrimoni cultural i de l’imaginari col·lectiu manlleuenc.
1934: les dones pujen a l’escenari
També són especialment rellevants les representacions del 1934, quan s’estrena l’escena de l’Anunciació i, per primera vegada, hi apareixen papers femenins.
Després del parèntesi forçós de la guerra, el 1940 es reprenen les funcions de Pastorets, que es mantenen en el calendari teatral manlleuenc fins al 1964, quan es trenca la tradició. No serà fins al 1970 quan es recuperaran les tradicionals representacions, de la mà d’una nova fornada de jovent, amb l’impuls de directors com Carles Molist o Antoni Anglada.
Una tradició manlleuenca
D’aleshores ençà, des del Teatre Centre s’han mantingut uns Pastorets que són emblema cultural de la població, i al voltant dels quals s’han aplegat centenars de persones cada Nadal, per complir amb aquest ritual enjogassat de dimonis, àngels i pastors. I que també han esdevingut escola d’ofici i planter d’un munt d’actors i actrius que, des de les bambolines de la històrica sala, han arribat a fer de la interpretació la seva professió.
Pep Jané i Laura Sitjà han assumit la direcció de l’espectacle que compta, en els seus papers principals, amb les interpretacions d’Abel Cobos, Lluquet; Marcel Cobos, Rovelló; Josep Maria Pradell, Satanàs; Rosa Baulenas, Llucifer; Jordi Campàs, Sant Miquel; Albert Caballeria, Jeremies; i Pere Riera ‘Petrus’, Getsè.
