Els tambors dels tabalers de Centelles han ressonat fins a Estremera
Les dones de Rull, Turull i Forn demostren la seva valentia en un acte del CDR de Centelles
Les dones de Rull, Turull i Forn demostren la seva valentia en un acte del CDR de Centelles
(Text i fotos: Toni Carrasco).- Ningú mai hauria arribat a imaginar que en tan poc temps, des del referèndum d'Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009, fins ara, el nostre país estaria tan a prop de la seva independència real. Ningú llavors hauria apostat ni un cèntim d'euro per saber i viure el que, per exemple, avui també ha viscut Centelles; un poble d'antiga tradició profundament franquista, amb un ajuntament governat pel PSC-PSOE que ha donat suport al desgraciat article 155, que a més encara ostenta el títol de Fidelíssima Villa per Felip V i que era històricament un dels més botiflers de Catalunya.
Qui s'hagués pogut imaginar una plaça Mossèn Xandri, davant el replà de l'església plena de gom a gom, com per la Festa del Pi, per reivindicar la llibertat dels presos polítics empresonats a Estremera i Soto del Real.
La festa ha començat a dos quarts de deu del matí amb un complet esmorzar a base de coca, xocolata, aigua, vi i cafè. Al voltant de les 11h el grup local de teatre Pierrot han fet una lectura de poemes i paral·lelament han tingut lloc diversos tallers infantils i d'elaboració de xapes.
Cap a les 12h una banda liderada per a l'ocasió per Marc Puigdomènech ha interpretat clàssics catalans reivindicatius com El Cant dels Ocells. Ells són una part dels músics que cada dilluns des de fa mesos toquen al Passeig. També s'ha recordat a través de la música l'assassinat de Guillem Agulló ara fa vint-i-cinc anys.
Tot seguit Laura Masvidal, Meritxell Lluís i Blanca Bragulat, esposes respectivament de Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull han entrat a la plaça enmig d'una emocionada i sentida ovació, en una plaça Mossèn Xandri, davant el replà de l'església, que ha estat tot un clam de llibertat i conscienciació col·lectiva.
La dona de Joaquim Forn, Laura Masvidal que ha actuat com a portaveu de totes tres, ha reivindicat contínuament el suport popular en totes i cadascuna de les accions que s'han fet, es fan i es faran per tot el territori català. Ha recordat que també han vingut a presentar L'Associació Catalana pels Drets Civils dels presos, ACDC, i que representen ara ja fins a divuit famílies. Han esmentat el seu agraïment perquè tot el país està fent activisme i actes de tota mena. "Quan veus tanta gent que sent aquesta injustícia t'arriba a flor de pell". Mentre parlava el públic no ha deixat de corejar el No esteu sols i Tossudament Alçats. La gent de Pierrot Teatre també han donat suport d'una forma exquisida amb les veus de Jusi Ruiz i Joan Camps.
Han agraït el regal de nou rosses de forja, en la vigília de Sant Jordi, fetes pel jove artesà viladrauenc Gerard Soler, "un exemple de talent i sensibilitat", destinades als nou empresonats. I han fet pales que arreu tothom està en contra de la repressió i que el color groc guanyarà."La gent del territori ha demostrat el milió de coses que es poden fer i avui Centelles és un exemple més que suma", ha insistit Masvidal. També, l'esposa de Forn, ha destacat com a molt important poder-los escriure a la presó perquè no se sentin sols, ja que l'escalf no els hi arriba allà. I també enviant cartes als lectors als diaris d'arreu Espanya Catalunya i internacionals explicant qui som i que pretenem. El que va començar com un somni de no gaire gent ara s'està convertint en una realitat propera. L'acte ha conclòs amb el cant de L'estaca.
Tot seguit les tres dones dels presos han passejat pel centre del poble, on aquest diumenge era mercat i han fet les seves compres. A continuació s'han arribat fins al pàrquing de darrere del Bon Preu, a tocar de la Ronda de les Tàpies per descobrir un mural fet expressament per a l'ocasió. Els tabalers de la colla dels Cabrons i Bruixes de Centelles les han rebut amb una batucada.
El mural s'ha pintat durant quatre dies des del passat dijous, vigilant dia ni nit per evitar qualsevol boicot. Els autors han seguit les directrius de l'artista plàstica local Eulàlia Llopart. Segons Llopart el mural s'ha construït durant quatre dies des de dijous passat amb voluntaris de totes les edats des de deu anys fins a gent gran, té unes mides de 15 per 4 metres, uns seixanta metres quadrats , fet a una alçada considerable, i vol mostrar "la força d'un poble per construir junts un futur millor; els personatges no tenen rostre, són anònims i així qualsevol es pot sentir identificat" L'artista ens continua explicant que "hi figuren 16 clavells, nou pels empresonats i set pels exiliats", i conclou "tots estan units, tenen un lligam comú, son poble amb els colors groc i de la república".
Prèviament des de dijous s'han efectuat actes de mobilització per part del CDR local i el més multitudinari va tenir lloc aquest divendres al pavelló vell amb un centenar de persones que participen activament de les mobilitzacions i actes setmanals.
Tots els beneficis obtinguts de la venda de roses grogues, llibres, samarretes i articles republicans van anar destinats a les famílies dels presos/es polítics.
