Gemma Lienas presenta a Vic ‘El fil invisible’, premi BBVVA Sant Joan
La novel·la ha permès recuperar diverses figures femenines no prou reconegudes en vida
La novel·la ha permès recuperar diverses figures femenines no prou reconegudes en vida
Toni Carrasco.- En una presentació, en família, la coneguda escriptora barcelonina Gemma Lienas va presentar a l’Espai Canigó de la llibreria Muntanya de Llibres, divendres passat, la seva darrera creació El fil invisible, una novel·la que narra un misteriós secret familiar i que ha convertit l’escriptora en la guanyadora del 38è Premi BBVA Sant Joan. El Sant Joan, atorgat aquest estiu, és un dels premis més il·lustres de les lletres catalanes al costat del Sant Jordi i el Ramon Llull, i també és un dels millors dotats (35.000 euros). L’acte, a Vic, fou presentat per Aida Montonya.
El fil invisible és una obra de ficció protagonitzada per la Júlia Comas, una guionista de documentals de ciència que és convidada per l’àvia a l’aniversari de la besàvia, resident a l’Île-de-Batz, a la costa nord de la Bretanya francesa. Un cop a l’illa, després de consultar antics àlbums, començarà a sospitar que la família amaga un secret. Un secret vinculat a l’ocupació nazi que va patir l’illa durant la Segona Guerra Mundial.
La trama de la novel·la ha permès a Lienas recuperar diverses figures femenines no prou reconegudes en vida. Negligències històriques. Són els casos de la pintora Remedios Varo i la científica Rosalind Franklin. Les pintures de Varo han servit a l’autora, entre altres coses, per trobar títol a l’obra. En un quadre seu (Armonía), un personatge femení “intenta trobar el fil que uneix totes les coses de l’univers”. Aquest fil invisible, a més, també és una manera de lligar les diferents generacions que treuen cap a la novel·la (la de la Júlia, la de la besàvia i la de Franklin).
En el cas de Franklin, el seu pes és doble: per un costat, va tenir un paper cabdal en la descoberta de la doble hèlix de l’ADN, que és el tema del documental en què treballa la protagonista; i segon, va estar un parell de cops a Batz. La recuperació d’aquestes dues dones donen a la novel·la una clara mirada feminista. En aquest sentit, també la maternitat és un dels temes importants de l’obra.
El de Lienas és “un acostament gens habitual, gens patriarcal, a la maternitat”. “Hi ha dones que no han pogut triar, que no ha pogut decidir si volien ser mares o no. No ser-ho és una opció, molt nova però legítima”, sosté. També precisa que es tracta d’una novel·la sobre “la identitat, sobre el futur, com organitzem la nostra vida”.
