Joana Serrat, Vic-Texas i viceversa
La cantautora vigatana va presentar el seu quart disc a l'Atlàntida
La cantautora vigatana va presentar el seu quart disc a l'Atlàntida
(Text i fotos: Toni Carrasco).- La cantautora vigatana, i potser ja molt americana musicalment parlant, Joana Serrat, va presentar el seu quart disc, Dripping Springs, el passat divendres a la sala Joaquim Maideu del teatre Atlàntida de Vic.
Amb una sala plena a vessar, Serrat va anar desgranant la seva darrera creació amb una veu seductora i una suma espectacular de coherència i sensibilitat tant en les seves lletres poètiques com en els seus sons musicals.
Acompanyada d’una banda de luxe, The Great Canyoners, va fer gaudir a un públic entregat i va demostrar que ha valgut la pena enregistrar el disc a Texas, amb el productor Israel Nasch. Destacar també la coincidència de que Dripping Springs és el nom del disc però també del lloc on es va enregistrar i que Joana Serrat defineix com ‘un lloc únic i màgic per a la creació.’
La banda, The Great Canyoners, estava formada per Bernat Sánchez, guitarra elèctrica i teclat; Vidal Soler, guitarra elèctrica i banjo; Miguel P. Kersley, pedal steel guitar; Rubén Alcazar, baix; Toni Serrat, bateria; i el cantautor de folk rock, l’ara ja rupitenc, Matthew McDaid, a la veu. I la nova líder femenina del Liverpool català, Joana Serrat, a la veu, guitarra acústica i harmònica. També hi van ser presents i van cantar diverses cançons uns altres convidats de luxe, els Riders Of The Canyon amb Roger Usart, Marta Delmont, Víctor Partido i la mateixa Joana; i als quals també es va afegir Matthew McDaid.
Una infància envoltada de música de Neil Young com a principal protagonista donen per molt a aquesta sensible veu que va venir de la boira per quedar-se per sempre a la Plana amb un folk autèntic, sempre cantat en anglès. I fer esment també que una Joana Serrat molt prolífica, en tan sols cinc anys ha creat quatre discs. Amb cançons sensibles, inoblidables, lentes, profundes, senzilles, directes i sobretot molt poètiques i molt yankies com Western Cold Wind, Come Closer, Candles, The Garden, Trapped in the Fog o Lost Battles.
La cantautora va dedicar una peça als que ‘per les seves idees o estan a presó o estan a l’exili’.
