Jornada virtual sobre el cultiu de la tòfona negra i les actuals ajudes públiques per al seu conreu
La sessió matinal va comptar amb 35 assistents virtuals de Catalunya i Aragó
La sessió matinal va comptar amb 35 assistents virtuals de Catalunya i Aragó
Toni Carrasco.- El passat dimarts al matí va tenir lloc una sessió virtual gratuïta Jornada de la tòfona negra de conreu a Osona. Les conferències van començar puntualment a les 9.30h amb la presentació de la ponència de Daniel Oliach (CTFC, Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya) sobre l'Aptitud per al conreu de la tòfona negra i la gestió durant la fase d'implantació. A continuació li va tocar el torn a Lídia Gómez del DARP (Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca) que va parlar dels Ajuts directe i de competitivitat de les explotacions agràries en el cultiu de la tòfona negra.
La sessió matinal, amb 35 assistents virtuals de Catalunya i Aragó, tot seguit va comptar amb la presentació d'Àlex Muñoz, també del DARP, sobre Els ajuts per a la producció de la tòfona negra en terrenys forestals de titularitat privada. Finalment la sessió va cloure passades les 12 del migdia amb la intervenció de Carina Termens que va parlar del Finançament ad hoc pel desenvolupament del sector tofoner.
És la primera vegada que s'organitza una Jornada d'aquestes característiques no presencials sinó virtuals, en el món de la tòfona al nostre país, donades les circumstàncies encara vigents d'estat d'alarma i confinament, necessari i obligatori per a la pandèmia. Durant la completa sessió informativa, de divulgació i d'actualització de totes les ajudes per difondre el cultiu d'aquest fong al nostre país es van concretar dades d'interès general com el fet que les millors tofoneres neixen de la micorrizació amb les arrels d'arbres autòctons del nostre país com l'alzina carrascal (pròpia del clima d'interior i continental), el roure de fulla petita, els avellaners i en menor mesura els garrics (uns arbustos similars a les alzines).
També es va insistir a tenir clar quins són els terrenys més propicis, quines característiques han de tenir per aconseguir producció a partir dels 5-7 anys o les varietats a plantar (la més preuada per la gastronomia és la Tuber Melanosporum però n'hi ha d'altres molt similars i de menys valor al mercat com la Brumale o l'Aestivum ). Es va fer un breu repàs de les noves i incipients zones productores de tòfona a països tan distants com Austràlia, Xile o a l'estat d'Oregon als Estats Units. Concretament cal recordar que a Xile i Austràlia la temporada va al revés del nostre país.
La jornada estava organitzada per la Llotja de Contractació i mercat en origen de Vic de la Cambra de Comerç conjuntament amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, el CFTC, el Consell Empresarial d'Osona, AgroBank de CaixaBank i Creacció (Agencia d'Emprenedoria, Innovació i Coneixement).
