La Fira de Dones Artesanes de Sant Hipòlit de Voltregà: una mostra de talent, empoderament i comunitat

És una de les poques fires de dones artesanes de tot Catalunya

(Fotos: Lídia Miranda).- El passat dissabte, Sant Hipòlit de Voltregà va acollir una nova edició de la seva ja emblemàtica Fira de Dones Artesanes, una cita consolidada en el calendari cultural i social de la comarca d’Osona. Més enllà de ser un espai de venda de productes fets a mà, la fira representa un acte de reconeixement i visibilització del treball artesanal femí, un espai de sororitat, un impuls a l’emprenedoria i un aparador d’igualtat.

Una iniciativa nascuda de la convicció

Tal com explica Marta Boixeda, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sant Hipòlit, la fira va néixer fruit d’una conversa amb l’Alba Farràs, tècnica del mateix departament. “Volíem fer una fira que destaqués, que generés identitat i que donés veu a les dones”, comenta. El projecte, impulsat des de la Regidoria d’Igualtat, va obtenir una acollida immediata i massiva. “El primer any vam haver de limitar les inscripcions”, recorda Boixeda.

L’èxit s’ha repetit edició rere edició, incorporant activitats culturals i propostes participatives que han anat enriquint el model.

Objectius clars: igualtat, visibilització i emprenedoria

“L’objectiu és donar reconeixement a les dones emprenedores que treballen amb les seves mans”, afirma Boixeda. En aquest sentit, la fira és un acte de reivindicació i de resistència contra les formes més convencionals i sovint masculinitzades del comerç local. “Quan vas a una fira, sovint veus parades comercials. Nosaltres volem donar espai a la creació personal i artesanal feta per dones”, afegeix.

La selecció de les participants es fa mitjançant convocatòries obertes. “Tothom hi és benvingut, encara que, si tenim moltes parades d’un mateix producte, busquem diversitat”, explica.

Una experiència comunitària i transformadora

La fira no només dinamitza el teixit comercial i social de Sant Hipòlit, sinó que també actua com a espai de trobada i de sororitat entre les artesanes. “Veus com es coneixen, parlen, s’ajuden... hi ha un ambient molt bonic”, destaca Boixeda. Les entitats locals també hi tenen un paper destacat, amb la participació de grups com les puntaires, les geganteres del Voltreganès i el col·lectiu de manualitats del poble.

Un projecte feminista de llarg recorregut

Per a Alba Farràs, tècnica de la Regidoria d’Igualtat, “la fira neix com una aposta feminista més enllà de les diades com el 8M o el 25N. Volíem un projecte que durés tot l’any, que fes pedagogia i que generés referents per a les nenes i joves del municipi”.

Aquest enfocament també s’expressa en la selecció de l’oferta cultural: totes les activitats, des de les actuacions musicals fins als tallers, tenen una mirada de gènere. “Totes les artistes, talleristes i DJs són dones”, puntualitza Boixeda.
Impacte social, econòmic i cultural

Encara que el retorn econòmic directe per a l’Ajuntament és nul –la participació és gratuïta i l’organització assumeix totes les despeses–, el benefici comunitari és notable. “Fem un esforç molt gran, destinem gran part del pressupost d’igualtat a la fira”, explica Boixeda, “però el retorn per al poble, en termes de visitants i activitat comercial, és molt positiu”.

Un futur amb reptes i oportunitats

Tot i l’èxit, la fira també s’enfronta a reptes importants. La manca d’un “pla B” en cas de pluja n’és un. O com aquest any, l’excessiva temperaturaque va condicionar l’afluència de públic en el pic de calor del migdia.

També hi ha reptes estructurals, com la conciliació familiar. “Moltes dones es dediquen a l’artesania perquè poden fer-ho des de casa. Els costa compaginar feina i cures”, afegeix Alba.

Un referent que cal replicar

Avui, la fira de Sant Hipòlit de Voltregà és una de les poques fires de dones artesanes de tot Catalunya. “Quan vam començar, no en coneixíem cap altra. Ara potser n’hi ha dues o tres”, explica Boixeda. Aquest caràcter pioner i transformador ha convertit l’esdeveniment en un referent comarcal i un model replicable.La fira no busca ser un mercat més, sinó un espai d’identitat, d’igualtat, de comunitat i de valoració de l’artesania com a patrimoni viu i feminista.

Fira rera fira es proposa al públic “que vinguin, que gaudeixin, que s’ho passin bé, però que també es posin les ulleres liles”, diu Alba. “Aquest espai no és només per consumir, sinó per reflexionar i generar consciència”. Així es construeix poble, i així es fa feminisme de proximitat.