La fibra òptica pública ja cobreix 378 quilòmetres a OsonaContingut patrocinat
La fibra òptica pública ja cobreix 378 quilòmetres a Osona

La Generalitat accelera el desplegament de fibra òptica a Osona

La xarxa pública de la Generalitat ja arriba a 38 municipis de la comarca i continua creixent amb nous trams

Les infraestructures de telecomunicacions s’han convertit en una peça clau per garantir el funcionament normal de la societat, l’economia i els serveis públics. En aquest context, la Generalitat de Catalunya continua reforçant el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica a Osona, que ja arriba a 38 municipis de la comarca.

Aquesta xarxa de fibra pública ja cobreix 378 quilòmetres a Osona i forma part de l’estratègia del Govern per millorar la connectivitat, reduir la bretxa digital i reforçar la cohesió territorial, especialment en zones rurals i de difícil accés.

Connectivitat per garantir serveis i oportunitats



La connectivitat digital és avui indispensable per assegurar serveis públics digitals, facilitar l’activitat empresarial i comercial i impulsar iniciatives d’emprenedoria. Tot i que Catalunya presenta uns nivells elevats de cobertura —amb un 97% de cobertura de fibra òptica i un 95% de cobertura 5G, segons dades del DESI—, encara hi ha un 3% i un 5% de població, respectivament, que viu en zones disperses i de difícil accés on els serveis de connectivitat no arriben amb la mateixa facilitat.

La xarxa de fibra òptica de titularitat pública és una infraestructura estratègica impulsada per la Generalitat de Catalunya en coordinació amb les diputacions i amb la col·laboració dels ajuntaments i els consells comarcals. Permet connectar equipaments públics com escoles, hospitals o comissaries, i ofereix punts d’accés a municipis on les operadores privades no arriben per criteris de mercat.

A tot Catalunya, la xarxa pública suma ja 7.700 quilòmetres de fibra òptica desplegada i arriba a 708 municipis, el 75% del total. L’objectiu del Govern és assolir el 100% dels municipis abans d’acabar la legislatura. Fins ara, la inversió acumulada supera els 300 milions d’euros, amb un retorn social estimat de 12,85 euros per cada euro invertit. La xarxa és oberta a les operadores privades, amb la voluntat d’incentivar que ofereixin servei finalista a la ciutadania.

 2

Osona, dins l’aposta per l’equitat territorial



Osona és una de les comarques incloses en aquest desplegament estratègic per millorar la connectivitat i reduir la bretxa digital. Actualment, 38 municipis de la comarca disposen de punt d’accés a la xarxa pública de fibra òptica: Aiguafreda, Balenyà, Calldetenes, Centelles, el Brull, Folgueroles, Gurb, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, l’Esquirol, Manlleu, Montesquiu, Muntanyola, Orís, Roda de Ter, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Besora, Seva, Sora, Taradell, Tavèrnoles, Tona, Torelló, Vic, Viladrau i Vilanova de Sau.

A més dels 378 quilòmetres ja desplegats, la Generalitat està treballant per ampliar la xarxa. Tres municipis, que són Malla, Espinelves i Rupit i Pruit, es troben en fase de licitació d’obra o de redacció de projecte, amb 25 quilòmetres previstos. Altres dos municipis, Tavertet i Vidrà, es troben en fase de planificació, amb 23 quilòmetres addicionals projectats.

Torres de telecomunicacions i coordinació municipal



La millora de la connectivitat a Osona es completa amb la xarxa de torres de telecomunicacions de titularitat pública de la Generalitat de Catalunya. Al conjunt del país, la Generalitat disposa de 425 torres distribuïdes en punts estratègics on hi ha una manca d’infraestructures privades.

A la comarca d’Osona hi ha 15 torres operatives situades en punts com Aiguafreda, Bellmunt, Collmunt, els Munts, Milany, Tavèrnoles, Viladrau, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Sadurní d’Osormort, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer, Tavertet–Rupit i Pruit i Viladrau–Guilleries. Aquestes infraestructures donen servei de televisió digital terrestre, ràdio FM i a la xarxa RESCAT d’emergències, i estan obertes a les operadores privades per facilitar cobertura mòbil 4G i 5G.

A la vegueria de la Catalunya Central, la xarxa pública suma 1.265 quilòmetres de fibra òptica desplegada, amb 121 municipis amb punt d’accés i 13 nuclis, i 258 quilòmetres més en fase d’obra o licitació per arribar a 20 municipis addicionals. La vegueria disposa també de 73 torres de telecomunicacions de titularitat de la Generalitat.

Més notícies de Societat