La plana de Vic concentra 51 superacions dels llindars d'ozó troposfèric aquest estiu
El juliol, el més calorós a Catalunya des del 1950, va concentrar la majoria dels episodis de contaminació per ozó, en un estiu amb els nivells més alts des del 2019
La plana de Vic ha estat la zona de Catalunya amb més superacions dels llindars d'ozó troposfèric aquest estiu, amb 51 casos dels 115 registrats arreu del país. L'augment de les onades de calor, la persistència de les altes temperatures i l'estancament atmosfèric han afavorit la formació d'aquest contaminant, que ha assolit els nivells més elevats dels darrers anys.
Segons les dades de la campanya de vigilància del Departament de Territori, el juliol va concentrar 65 de les 115 superacions detectades, en un dels períodes més càlids i secs a Catalunya des del 1950.
La plana de Vic, la zona de Catalunya amb més superacions d'ozó
La plana de Vic ha acumulat 51 superacions dels llindars de protecció a la població, molt per sobre de les 19 registrades a l'àrea de Barcelona. El Penedès-Garraf i el Camp de Tarragona també han experimentat episodis d'aquest contaminant, amb deu superacions cadascun.
En total, els episodis han afectat 21 de les 51 estacions de mesurament de la qualitat de l'aire, el 41% del total, i s'han estès a deu de les catorze zones en què es divideix Catalunya per fer-ne el seguiment.
De les 115 superacions registrades, 113 corresponen al llindar d'informació a la població, establert en 180 micrograms per metre cúbic, mentre que les dues restants han superat el llindar d'alerta, fixat en 240 micrograms per metre cúbic.
El valor més elevat de l'estiu es va registrar a Badalona el 9 de juliol, amb una concentració de 269 micrograms per metre cúbic. Aquell mateix dia es van produir les dues úniques superacions del llindar d'alerta de tota la campanya.
Les incidències es van repartir en 29 dies diferents, cinc més que l'any passat.
El juliol i les onades de calor, factors clau en l'augment de l'ozó
El juliol va ser el mes amb més episodis, amb 65 superacions. L'interval més intens es va produir entre el 6 i el 10 de juliol, quan es van acumular 42 casos.
La majoria de les superacions es van detectar entre les quatre i les cinc de la tarda, hora oficial, una franja en què la radiació solar afavoreix la formació d'ozó troposfèric.
Durant la segona onada de calor de l'estiu, l'Observatori Fabra de Barcelona va registrar el 8 de juliol una temperatura de 40,9 graus, el valor més alt de la seva sèrie històrica. Aquest registre va coincidir amb el màxim de superacions d'ozó a la costa central.
L'ozó troposfèric és el que es troba a les capes baixes de l'atmosfera. A diferència d'altres contaminants, no s'emet directament, sinó que es forma a partir de reaccions químiques entre altres contaminants, principalment els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils, quan hi ha una elevada radiació solar.
Les dades catalanes coincideixen amb les conclusions de l'estudi Atmosphere Watch, publicat pel Servei de Canvi Climàtic de Copernicus de la Unió Europea. L'informe assenyala que més d'un terç de la població mundial ha estat exposada aquest any a nivells nocius d'ozó troposfèric.
A Europa, l'augment de les onades de calor ha contribuït a incrementar-ne les concentracions i ha contrarestat part dels efectes positius de la reducció d'altres contaminants que intervenen en la seva formació.
Tot i que la major part de Catalunya ha mantingut la qualitat de l'aire dins dels marcs legals ordinaris, l'augment de la freqüència de les onades de calor vinculades al canvi climàtic situa l'ozó troposfèric entre els reptes ambientals i de salut pública prioritaris.
Per fer-hi front, el Govern desplega mesures incloses en el Pla de qualitat de l'aire, horitzó 2027. L'objectiu és reduir les emissions dels contaminants que contribueixen a formar ozó en sectors com el transport, la indústria, l'energia, l'agricultura i el transport marítim.
El pla també preveu impulsar les zones de baixes emissions, la mobilitat sostenible i l'electrificació dels vehicles, així com reforçar la xarxa de vigilància i els estudis sobre el comportament d'aquest contaminant. A més, incorpora una estratègia específica per a l'ozó a escala catalana, amb la finalitat de protegir la salut de la població i avançar cap als estàndards europeus i de l'Organització Mundial de la Salut.
