La plataforma Per Una Plana Viva alerta del creixement urbanístic a les Masies de Voltregà
La segona passejada del cicle ‘Observem la Plana que tenim’ denuncia la pèrdua de sòl agrari i reclama un model territorial conjunt per a la Plana de Vic
La plataforma Per Una Plana Viva ha celebrat aquest diumenge 15 de febrer la segona passejada del cicle Observem la Plana que tenim, aquesta vegada a les Masies de Voltregà. L’activitat s’emmarca en la demanda d’un model territorial conjunt per a la Plana de Vic i ha posat el focus en la planificació urbanística i la preservació del sòl agrari.
25 hectàrees de sòl agrari convertides en urbanitzables
La primera passejada del cicle es va fer el 29 de novembre a Tona, amb l’acompanyament del Grup de Naturalistes d’Osona. En aquella ocasió es va visitar un canyissar, una de les poques zones humides de la Plana de Vic, on viuen diverses espècies protegides i que es troba amenaçat pel creixement previst del polígon industrial Les Goules. També es va explicar el projecte de reserva de rapinyaires nocturns impulsat en masies de la zona, en col·laboració amb propietaris i masovers, per facilitar espais compatibles i eliminar perills que afecten aquestes espècies.
En aquesta segona passejada, la plataforma ha exposat un cas que, segons denuncia, es repeteix en diversos municipis de la comarca: una planificació urbanística que posa en risc grans superfícies de sòl agrari d’alt valor. A les Masies de Voltregà s’han comptabilitzat fins a 25 hectàrees de camps agrícoles que han passat a ser urbanitzables.
Segons les dades exposades, el municipi podria passar dels 3.600 habitants actuals a gairebé 5.000 en els pròxims anys, sense que s’hagi previst el creixement paral·lel de serveis sanitaris, educatius, comercials o de mobilitat. La plataforma defensa que el sòl agrícola és un recurs clau per a la riquesa del territori, la sobirania alimentària i la continuïtat de la pagesia.
Crítica al model de creixement i al POUM aprovat
Per Una Plana Viva alerta que un urbanisme basat en promocions d’habitatge sense serveis associats pot convertir els municipis en barris dormitori socialment disfuncionals. El conjunt de les Masies i Sant Hipòlit de Voltregà té actualment prop de 7.000 habitants i, amb el creixement previst, podria apropar-se als 10.000, però sense disposar dels equipaments i infraestructures corresponents a aquesta dimensió poblacional.
La plataforma també assenyala que el model de grans centres comercials a les perifèries ha afavorit la desaparició del comerç de proximitat, amb la conseqüent pèrdua de funció social i l’augment dels desplaçaments en vehicle privat.
En aquest context, recorden que el 15 de setembre de 2023 el ple municipal va aprovar una moció promoguda per la plataforma en què es comprometia a orientar les polítiques municipals i el nou POUM cap a la preservació dels espais naturals i agraris, prioritzant la utilització d’espais ja construïts. No obstant això, el 13 d’octubre es va aprovar un POUM que, segons denuncien, té un contingut oposat als compromisos adquirits.
Foto: Per una plana viva
Cap a un model territorial conjunt per a la Plana de Vic
La plataforma defensa la necessitat d’un model territorial conjunt per a la Plana de Vic, que entén com una àrea metropolitana de 170.000 habitants. Proposa planificar de manera coordinada infraestructures com polígons industrials, carreteres o ferrocarril, així com equipaments sanitaris, educatius i culturals, i mancomunar recursos per equilibrar serveis entre municipis.
També es posa de manifest la manca de planificació en mobilitat. El 2022, un estudi de Creacció ja alertava de les dificultats de transport públic entre municipis i centres de secundària, fet que condiciona l’accés a estudis postobligatoris. La manca de transport públic i de connexions ciclables situa Osona a la cua en ús de mobilitat sostenible.
Durant la passejada també es va visitar l’antiga fàbrica tèxtil de Can Riva, que el Pla Director Urbanístic de les Colònies Tèxtils del Ter i del Freser obliga a conservar parcialment, però que el planejament actual preveu fer desaparèixer gairebé del tot. A més, amb Osona amb Bici es van conèixer les obres del nou carril bici entre la Gleva i el Despujol, primer tram del Pla de vies ciclables de la Plana de Vic aprovat fa cinc anys pel Consell Comarcal, que preveu uns 150 quilòmetres de connexions.
La tercera i última sessió del cicle està prevista el mes vinent a Roda de Ter, on es visitaran els espais que podrien quedar afectats per la variant reclamada per una part de la població, incloent camps de conreu, masies i l’aiguabarreig del Gurri i el Ter.
Preguntes freqüents
Què denuncia la plataforma Per Una Plana Viva?
La conversió de sòl agrari en urbanitzable i la manca d’un model territorial conjunt per a la Plana de Vic.
Quin creixement demogràfic es preveu a les Masies de Voltregà?
Segons les dades exposades, el municipi podria passar de 3.600 a gairebé 5.000 habitants en els pròxims anys.
Quina és la proposta de la plataforma?
Impulsar una planificació conjunta d’infraestructures i equipaments a escala de la Plana de Vic, preservar el sòl agrari i prioritzar la reutilització d’espais ja construïts abans d’urbanitzar-ne de nous.
