La resistència oblidada pren veu en les memòries de Jaume Martínez Vendrell aquest divendres

La Fundació Reeixida impulsa noves presentacions d’Una vida per Catalunya (1939-1946), testimoni clau sobre els orígens del Front Nacional de Catalunya i la lluita clandestina contra el franquisme

La Fundació Reeixida presenta aquest divendres 20 de febrer a les 20 h al carrer Costa del Ter, 13, el llibre Una vida per Catalunya (1939-1946), de Jaume Martínez Vendrell, dirigent històric de l’independentisme antifranquista. L’obra repassa els anys decisius que van del final de la Guerra Civil fins a la seva detenció el 1946, i reivindica el paper dels primers nuclis de resistència independentista.

Nascut a la Colònia Güell, on va viure i treballar, Martínez Vendrell hi va forjar la seva consciència nacional i inicià la militància a Nosaltres Sols! El 1936 marxà al front per combatre el feixisme i, després de l’exili, retornà a Catalunya per reprendre la lluita clandestina, a la qual restaria vinculat fins a la seva senectut. Al llarg de la seva trajectòria fou exiliat en tres ocasions i condemnat a presó els anys 1946, 1981 i 1982.

El gener de 1939, camí de l’exili, pronuncià una frase que ha quedat com a símbol de determinació: “Passi el que passi, quan al cim del Canigó no hi hagi neu, tornarem a casa”. Sis mesos més tard, el 26 de juliol de 1939, un escamot de quatre militants de Nosaltres Sols! de la Colònia Güell, sota la seva direcció, s’escapà del camp de concentració d’Agde i retornà clandestinament a l’interior del país per reconnectar amb els contactes que havia deixat Daniel Cardona abans d’exiliar-se definitivament.

Segons relata el mateix Martínez Vendrell a les seves memòries, aquella operació va tenir un fort impacte moral en l’independentisme de l’època. L’èxit de la missió va demostrar que la resistència era possible malgrat la derrota militar i la instauració del règim franquista, i va contribuir decisivament a la creació, el 4 de maig de 1940 a París, del Front Nacional de Catalunya (FNC). Inspirat en els fronts europeus contra l’ocupació totalitària, l’FNC es convertí en una de les primeres organitzacions estructurades d’oposició antifranquista.

Les memòries se centren especialment en els primers anys d’activitat del Front: l’organització de passos de frontera —avui reivindicats com a Rutes de la Llibertat—, les xarxes d’evasió, la impressió de propaganda clandestina i les accions de suport als aliats durant la Segona Guerra Mundial. El relat s’atura el 28 de juny de 1946, amb l’ingrés de Martínez Vendrell a la presó Model de Barcelona després de ser detingut per la Brigada Político-Social.

La reedició del llibre també vol incidir en el debat sobre el reconeixement institucional de l’independentisme antifranquista. Coincidint amb els cinquanta anys de la mort del dictador, la fundació lamenta que aquests primers nuclis de resistència —actius ja des de 1939— continuïn sent, al seu parer, uns grans oblidats en les commemoracions oficials. Recorden que militants vinculats al futur FNC van organitzar la resistència interior immediatament després de la guerra, facilitant documentació falsa i amagant perseguits, i que el juliol de 1939 protagonitzaren una de les primeres evasions dels camps francesos per tornar a la Catalunya ocupada.

Una reedició per recuperar una figura clau

La Fundació Reeixida i l’editorial Tigre de Paper han impulsat la reedició de Una vida per Catalunya. Memòries (1939-1946), de Jaume Martínez Vendrell, una obra que fins ara era pràcticament introbable. L’objectiu és situar en el debat públic una de les figures centrals en l’organització de la resistència independentista durant els primers anys del franquisme.

El volum s’incorpora a la col·lecció Fil Roig de Tigre de Paper, concebuda com a espai de reflexió i pensament crític. L’edició inclou un epíleg de l’historiador Fermí Rubiralta i un estudi introductori de Xavi Miliàn, que contextualitza el paper del separatisme dels anys trenta i aborda les controvèrsies historiogràfiques sobre aquell període. Miliàn defensa la necessitat d’afrontar obertament els debats sobre el llegat d’aquells dirigents per tal que el lector pugui valorar amb perspectiva la trajectòria de Martínez Vendrell i del Front Nacional de Catalunya.

El recorregut vital del protagonista

Nascut a la Colònia Güell el 1915, Martínez Vendrell s’afilià a Nosaltres Sols! arran dels Fets d’Octubre de 1934. Durant la Guerra Civil participà en el desembarcament de Mallorca i en diverses accions al front. Exiliat el 1939 i internat en camps de concentració francesos, aconseguí escapar-se i retornà clandestinament a la Catalunya ocupada.

Des d’allí impulsà la creació del Front Nacional de Catalunya, que articulava la lluita independentista en contacte amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial. Com a cap de l’organització militar del Front, fou detingut el 1946 i empresonat durant sis anys. Posteriorment reprengué l’activitat política, formà nous militants a partir de 1969 i patí nous exilis i empresonaments entre 1978 i 1985. La seva vida quedà marcada per la repressió i la militància fins a la seva mort.

El contingut de les memòries

Les memòries abracen el període 1939-1946 i descriuen amb detall la formació de la primera estructura antifranquista organitzada des de l’interior després de la derrota republicana. El relat explica les primeres accions clandestines —com la falsificació de documentació i l’ocultació de perseguits— i l’organització de passos de frontera a partir del juliol de 1939.

Constituït formalment a París el 4 de maig de 1940, el Front Nacional de Catalunya desplegà una xarxa que incloïa rutes d’evasió per a persones perseguides pel nazisme i soldats aliats, tasques d’informació i espionatge, i la impressió de propaganda clandestina en els anys més durs del franquisme. L’objectiu, segons el mateix Martínez Vendrell, era que la derrota de Hitler i Mussolini comportés també la caiguda del règim de Franco, una expectativa que no es materialitzà amb l’inici de la Guerra Freda.

El llibre esdevé així un testimoni de primera mà sobre una generació que, després de la guerra i l’exili, continuà arriscant la vida en la lluita contra el feixisme.