La UVic-UCC inaugura el curs defensant un model universitari arrelat al territori i compromès amb la transformació social
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat; la rectora de la UVic-UCC, Marta Otero, i el president de la FUBalmes, Albert Castells, han presidit l’obertura del curs 2026-2027
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha inaugurat el curs acadèmic 2026-2027 amb un acte al Paranimf de la Universitat que ha reivindicat el paper de la institució com a motor de transformació social i territorial. La cerimònia ha reunit representants institucionals i de la comunitat universitària, i també ha inclòs el lliurament de la Medalla Institucional al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), les insígnies al personal jubilat i diversos reconeixements acadèmics.
La UVic-UCC reivindica el seu paper en la transformació del territori
En el seu primer discurs d’inauguració de curs com a rectora, Marta Otero ha destacat els resultats assolits per la Universitat i els ha atribuït a la feina del conjunt de la comunitat universitària. Otero ha afirmat que «la veritable fortalesa de la UVic-UCC no rau en els seus edificis, ni en els seus campus, ni tan sols en els reconeixements que avui podem celebrar. La seva fortalesa resideix, sobretot, en la seva comunitat».
La rectora ha defensat que aquests resultats han de servir per continuar avançant «amb ambició i determinació» i ha reivindicat la Universitat com a motor de transformació social i territorial i de generació de coneixement. En aquest sentit, ha valorat positivament els 14.515 estudiants matriculats en titulacions oficials aquest curs, una xifra que, segons ha assenyalat, evidencia «la tendència de consolidació sostinguda» de la institució. Otero també ha identificat alguns dels principals reptes dels pròxims anys: la intel·ligència artificial, la cohesió del model federatiu, la internacionalització i una recerca cada vegada més connectada amb l’entorn.
Sobre la incorporació de la intel·ligència artificial, ha defensat que «l’objectiu és aprendre més i millor, gràcies a un ús intel·ligent de la tecnologia». Alhora, ha advertit que «cap tecnologia podrà substituir mai l’esforç personal, el pensament crític, la curiositat intel·lectual ni la integritat acadèmica».
La rectora ha conclòs reivindicant la vocació de servei de la institució: «La universitat del futur no es mesurarà només pel que sap. Es mesurarà sobretot per allò que és capaç d’aportar a la societat».
Núria Montserrat defensa una universitat que generi progrés
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha afirmat que la missió de les universitats no consisteix només a formar persones, sinó també a dotar-les de pensament crític i valors. Montserrat ha vinculat el model de la UVic-UCC amb el de les universitats de quarta generació, que ha definit com el model d’universitats que es vol per a Catalunya. Aquest plantejament va més enllà de la formació i la recerca i busca anticipar-se als reptes de futur.
La consellera ha destacat que el valor de la Universitat no es mesura únicament pel coneixement que genera, sinó també per la seva capacitat de transformar l'entorn. En paraules seves, «el coneixement només assoleix la seva màxima expressió quan es transforma en progrés per a tothom».
Per la seva banda, el president de la FUBalmes i alcalde de Vic, Albert Castells, ha encoratjat la nova rectora i el seu equip i ha remarcat que la UVic-UCC ha sabut aprofitar les oportunitats per créixer fins a convertir-se en una institució consolidada, amb vocació de servei públic i un paper determinant en l’equilibri territorial.
Castells ha defensat que la Universitat contribueix «a vertebrar el país i a garantir oportunitats al territori», especialment a través del seu model federatiu. També ha agraït al Govern de la Generalitat i al Departament de Recerca i Universitats la confiança i el suport al projecte universitari, i ha subratllat la importància de formar persones amb capacitat crítica per contribuir al progrés col·lectiu de Catalunya.
La intel·ligència artificial centra la lliçó inaugural
Albert Armisen, professor de la Facultat d’Empresa, Comunicació i Dret de la UVic-UCC, ha pronunciat la lliçó inaugural, titulada «La bombeta no es va encendre sola. Qui decideix quan la intel·ligència és barata». Armisen ha plantejat que la intel·ligència artificial està experimentant un procés semblant al que va viure la llum amb l’electrificació: es converteix en un recurs cada vegada més barat, abundant i accessible, amb capacitat per reordenar la manera de treballar i de crear valor.
Segons el professor, quan generar textos, idees o solucions té un cost gairebé nul, «produir ja no prova res». En aquest escenari, el valor es desplaça cap a les capacitats que continuen sent escasses: decidir què val la pena fer, aprofundir-hi i assumir-ne la responsabilitat.
El paper de la IA en l'educació i l'aprenentatge
En l’àmbit educatiu, Armisen ha advertit que la intel·ligència artificial pot millorar el resultat d’un treball sense que necessàriament millori l’aprenentatge de l’estudiant. Per això, ha defensat que les universitats han de dissenyar activament la manera d’incorporar aquestes eines als processos formatius. «La màquina subministra el fer; el voler, mai», ha afirmat, per remarcar que la motivació i la implicació personal continuen sent insubstituïbles. També ha defensat la necessitat de mantenir mecanismes d’avaluació com les defenses orals, que permeten comprovar que els estudiants comprenen i poden respondre del treball que han fet.
La lliçó inaugural ha sintetitzat aquesta idea en quatre verbs que, segons Armisen, «no s’abarateixen»:
Voler: mantenir la motivació i la implicació personal.
Aprofundir: anar més enllà de la generació de continguts i treballar el coneixement.
Arrelar: connectar la universitat amb el territori i el seu entorn.
Respondre’n: assumir la responsabilitat de les decisions i dels resultats.
En aquest context, el professor ha reivindicat una universitat arrelada al territori, amb laboratoris, pràctiques, dades, sistemes d’avaluació i garanties institucionals que permetin generar coneixement, validar-lo i certificar-lo. «Generar ho pot fer qualsevol; validar-ho, gràcies a la infraestructura que hi ha a la universitat, no; certificar-ho, gairebé ningú», ha afirmat.
Armisen ha conclòs que la intel·ligència artificial pot convertir la intel·ligència en un recurs abundant, però que les decisions continuen necessitant una persona que les prengui i n’assumeixi les conseqüències.
La UVic-UCC lliura la Medalla Institucional al CSUC
Durant la cerimònia, la rectora Marta Otero ha lliurat la Medalla Institucional de la UVic-UCC al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), en reconeixement a la seva contribució al desenvolupament del sistema universitari i de recerca de Catalunya.
El secretari general de la Universitat, Sergi Solà, ha destacat que el consorci fomenta la cooperació universitària, la innovació i la millora dels serveis compartits. També n’ha posat en valor l’aportació al creixement de la UVic-UCC, a l’enfortiment de la seva capacitat docent i investigadora, a la transformació digital i a la integració en el sistema universitari català.
El director general del CSUC, Eduard Gil, ha recollit el reconeixement en representació del consorci i l’ha dedicat als equips que han treballat en dos dels seus grans projectes: l’Anella Científica i la Biblioteca Digital de Catalunya. Gil també ha destacat que actualment més de 300 entitats confien en el CSUC, una mostra, segons ha afirmat, que «entre tots hi ha coses que podem fer molt millor».
L’acte ha continuat amb el lliurament de les insígnies a les persones de la Universitat que es van jubilar durant el curs passat i amb l’entrega dels premis extraordinaris i als millors expedients acadèmics de grau. Durant la cerimònia també s’ha projectat la videomemòria del curs 2025-2026, que resumeix en uns minuts l’activitat del curs anterior. A més, s’ha repartit entre els assistents la memòria impresa del curs passat. La interpretació musical ha anat a càrrec de Marta Roma i l’acte s’ha tancat amb el cant de l’himne universitari Gaudeamus Igitur.
El cartell de la inauguració del curs d’enguany és obra del pintor Ramon Surinyac (Barcelona, 1974) i forma part de l’exposició Cal·ligrafia natural. La mostra es pot visitar a la Sala Gòtica de Casa de Convalescència de la UVic-UCC des del 14 d’octubre fins al 22 de desembre, de dilluns a divendres, de 10 a 18 h.
