L’Ajuntament més familiar

Article de Tona Avança en relació amb el procés de selecció del Tècnic de Joventut

A Tona, la normalitat institucional brilla amb força.

Tant és així, que ens sembla absolutament comprensible —gairebé inevitable— que el nebot de l’alcalde, un jove amb un prometedor futur, hagi tingut una trajectòria fulgurant dins l’Ajuntament.

Primer va entrar com a assessor personal de l’alcalde (el seu tiet, per cert), sense cobrar i sense experiència. Més tard, com a coordinador municipal, va poder conèixer de prop la gestió interna del consistori. Una oportunitat que, naturalment, no tothom té. Només uns pocs escollits i amb els cognoms adequats.

Ara, ha estat seleccionat com a tècnic de joventut després d’un procés d’oposició. I aquí volem destacar el mèrit i l’esforç: va competir amb altres candidats en igualtat de condicions i —quina casualitat afortunada!— va guanyar el Nebot de l’alcalde. Són aquestes històries les que donen esperança a la joventut: saber que, si tens conviccions polítiques fermes, una llista electoral al darrere i un familiar ben situat, tot és possible.

També ens alegra constatar que la figura d’assessor de l’alcalde ha deixat d’existir just quan ell ha obtingut la nova plaça. És una prova inequívoca de la bona planificació interna: només es creen càrrecs quan són imprescindibles —pels nebots—, i només se suprimeixen quan ja no calen. Un exemple de racionalització de recursos. Quina eficàcia!

I sí, algú pot pensar que això acaricia el concepte de nepotisme, però nosaltres no hi veiem cap problema. És ben sabut que a Tona els llaços familiars no tenen cap pes en les decisions polítiques. Són simplement coincidències. Com els eclipsis.

Des de Tona Avança, volem felicitar l’equip de govern per aquesta demostració de transparència subtil i per recordar-nos que, a l’administració pública, tot és possible si t’ho proposes... i tens el cognom adequat.

Aquesta és la política que inspira. I tot plegat, amb absoluta normalitat.