Les 'bones nits' més orientals
El Festival nits de cinema oriental tanca la 18a edició amb una nit dedicada a l’Índia
El Festival nits de cinema oriental tanca la 18a edició amb una nit dedicada a l’Índia
Sara Oliver (Foto: S.O).- Activitats, gastronomia, espectacles i molt cinema de diferents països asiàtics han tornat a omplir aquesta setmana la ciutat de Vic. El ja tradicional festival va oferir els plats més forts a la Bassa dels Germans i, com a novetat, enguany va ser l’Atlàntida qui va acollir les sessions d’interior.
La nit de cloenda es va centrar en la cultura Índia, com ja acostuma a ser habitual els darrers anys. El sopar amb plats típics del país elaborats per l’Associació social i cultural de l’Índia de Vic va estar acompanyat per un espectacle de Bollywood a càrrec de Nataraja Dance. Un espectacle que abans de deixar pas a les pel·lícules va animar al públic a aixecar-se de la cadira. “A qui li agrada ballar?” deia el director de Nataraja Dance. Només els més atrevits van aixecar la mà tot i que finalment va ser pràcticament tota la Bassa qui es va animar a seguir-li el ritme.
Abans de la doble sessió de cinema també hi va haver lloc per l’entrega simbòlica de premis. En aquesta ocasió el guardó de la crítica va ser per la pel·lícula japonesa It’s a summer film. El premi del públic va anar a parar Singapur amb Number 1, mentre que el jurat va entregar el seu a la pel·lícula de Hong Kong Zero to hero. Amb menció especial, això sí, a Josee, the tiger en the fish, un film japonès que “va fer plorar” al jurat.
I unes nits no serien nits sense els discursos del seu director, Quim Crusellas. Crusellas va voler agrair la feina de totes les persones que hi ha darrere el festival, assegurant que és un equip que “ho dona tot” perquè “sobretot té passió, i quan la passió la transformes en feina i intentes que l’altra gent també la comparteixi gairebé tot surt bé”.
El director també va destacar la importància d’haver tirat endavant el festival una vegada més malgrat les complicacions d’aquest any. Una perseverança exemplificada amb la llegenda de la carpa koi, que protagonitzava el cartell d’aquesta edició. “La carpa koi és tossuda, valenta, decidida a pujar cap amunt malgrat la corrent l’empenyi cap avall i a arribar a aquesta font, saltar i convertir-se durant uns quants dies en un drac”, explicava. “Nosaltres aquests dies els hem viscut amb vosaltres”.
Finalment el públic va gaudir de la pel·lícula índia Krack i la japonesa Versus: unparalleled violence, que tancaven les nits a la bassa, malgrat dilluns l’Atlàntida encara va acollir cinc sessions d’interior.
