Les bruixes de Tona: Cinc dones van ser penjades per bruixeria l’any 1619
Una recerca d’Amadeu Lleopart documenta un episodi poc conegut de la cacera de bruixes al municipi
Tona – La cacera de bruixes del segle XVII va deixar una petjada tràgica arreu de Catalunya, i Tona no n’és cap excepció. Segons una investigació del historiador i divulgador Amadeu Lleopart, almenys cinc dones del terme de Tona haurien estat condemnades i penjades per bruixeria l’any 1619.
La dada apareix en un testimoni judicial recollit al llibre Condemnades per bruixes. Processos judicials al Vallès i al Moianès a principis del segle XVII, editat pel Museu de Granollers i altres entitats, amb cura de Rafael Ginebra. El volum recull les declaracions de dues dones interrogades a la cort del batlle de Castellterçol el febrer de 1620: Joana Carrera i Elisabet Cerdà, totes dues vídues i veïnes del territori.
Els testimonis, extrets sota tortura, inclouen relats estereotipats sobre rituals demoníacs i aplecs de bruixes. Amb tot, contenen una afirmació de pes: Elisabet Cerdà parla d’un aplec prop del Planell de Tona amb la presència de "sinch bruxas del terme de Tona, les quals penjaren en dias passats". Aquesta referència, segons Lleopart, dona versemblança a l’existència real d’aquestes execucions.
«Aquestes declaracions tenien una intenció bàsica: satisfer el desig repressor dels torturadors i fer cessar els turments previs a la mort», apunta Lleopart. «Els continguts irreals del relat –ben farcits de tòpics de l’època– no són gens fiables. Però la dada de les cinc tonenques penjades no sembla pas inventada».
Les confessions també esmenten suposats rituals demoníacs: encendre “candeles fosques”, fer conjurs per provocar pedra, o fins i tot relacions amb el dimoni vestit de fosc. Aquests detalls responen als esquemes prefixats dels interrogadors que, sota tortura, cercaven justificar l’execució de les acusades.
Amb aquesta recerca, Amadeu Lleopart posa nom i context a un episodi oblidat de la història local, i contribueix a la recuperació de la memòria de les dones perseguides com a suposades bruixes. A Tona, com a molts altres indrets del país, aquestes dones van ser víctimes d’una combinació de por, ignorància i poder institucional.
Pots llegir l'article complet a Instagram publicat per l'autor, i també el trobaràs a la revista en paper LaRevistona que es va publicar divendres passat.
