Les entitats de la cooperativa Roba Amiga reclamen que els ajuntaments assumeixin el cost de la recollida tèxtil
L’Associació Tapís d’Osona va tancar el 2024 amb un deute de 50.000 euros i alerta que la situació és 'insostenible'
Les entitats socials que formen part de la cooperativa Roba Amiga, que donen feina a persones vulnerables, han demanat que els ajuntaments paguin per la recollida del tèxtil, tal com estableix la Llei 7/2022 de gestió de residus. Fins ara, aquestes entitats havien prestat el servei de manera gratuïta, però la situació econòmica actual les ha portat “al límit”.
El president de la cooperativa, Marc Pintor, assegura que el sector viu un “canvi de paradigma” a escala internacional, amb una “tempesta perfecta” provocada per l’augment del fast fashion —roba barata i de mala qualitat—, la caiguda dels preus de venda i l’encariment dels costos de recollida.
Un model econòmic al límit
Segons Pintor, fins fa pocs anys la roba recollida es podia “valoritzar” mitjançant la revenda, exportacions o altres canals que permetien obtenir ingressos. “Ara tot això ha canviat”, adverteix. Els mercats estan saturats i el material recollit té molt menys valor.Moltes entitats han començat a retirar contenidors per poder mantenir el servei, mentre no arriben solucions. “La clau i la responsabilitat la tenen els ajuntaments”, remarca Pintor, tot recordant que la llei obliga els consistoris a assumir el cost de la recollida tèxtil igual que fan amb altres residus.
El cas d’Osona: l’Associació Tapís, amb 50.000 euros de deute
Una de les entitats afectades és l’Associació Tapís, amb presència a Osona i el Lluçanès. La seva gerent, Mireia Ribas, admet que la situació és crítica: “Anem gastant més i ingressant menys. És insostenible”. L’entitat va tancar el 2024 amb un deute de 50.000 euros i previsions negatives per al 2025.Tapís disposa de 125 contenidors i dona feina a nou persones, des de la recollida fins al magatzem, on es fa la tria i preparació de la roba. Tot i la dificultat econòmica, Ribas recorda que el servei que fan és “molt necessari” i que garanteix la traçabilitat del residu tèxtil.
Problemes de qualitat i incivisme
La gerent també denuncia l’impacte del fast fashion, que ha reduït la roba de bona qualitat del 8% al 4%. Els estocs de roba acumulada s’han multiplicat, i cada cop és més difícil donar-los sortida. A més, lamenta l’incivisme d’alguns usuaris: “Ens hem trobat una olla plena de brou dins del contenidor; tot queda contaminat i s’ha de llençar”.Cap a una nova gestió del residu tèxtil
Malgrat les dificultats, la cooperativa Roba Amiga es mostra esperançada amb el desplegament del Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP Tèxtil), que preveu que siguin els productors els qui paguin per la gestió del tèxtil. “Això hauria de permetre finançar millor el servei i incentivar l’ecodisseny i la producció de roba més duradora i reciclable”, explica Pintor.15.300 tones recollides a Catalunya
El 2024, la cooperativa Roba Amiga va recollir 15.300 tones de roba a través de 3.125 contenidors i punts de recollida repartits en 472 municipis. A Osona, l’Associació Tapís en va gestionar prop de 500 tones.Del total recollit, el 50% s’ha destinat a la reutilització, el 45% al reciclatge per a noves fibres tèxtils i el 5% a la cogeneració elèctrica i calorífica.
