'L'horòscop' econòmic del 2019, mes per mes, de Santiago Niño Becerra
Toni Carrasco (Foto: ACN).- Conjuntament amb el mediàtic economista, Doctor en Economia i professor, Santiago Niño Becerra, us oferim a continuació el pronòstic per mesos del què es preveu per a l'any 2019, un annus horribilis. Tot i que, probablement, l'any vinent es tancarà la tendència a la baixa d'aquesta potent crisi econòmica iniciada el 2007 i que Niño Becerra va ser el primer a vaticinar. El format ha estat proposar-li una frase per mes i ell ho ha respost amb les seves argumentacions i coneixements.
Gener, la tradicional pujada de gener.
El 2019 penso que serà un any molt complicat i un dels dos anys centrals de la tercera i darrera fase d'aquesta crisi que va començar
el 2007; i encara quedaran alguns serrells per tancar. Fins després d'aquestes festes de Nadal les coses es mantindran en un "stand-by" però quan comenci gener es manifestarà clarament.
Febrer, el mes més curt amb menys deutes.
Bé... Això de menys deutes... els deutes si no es cancel·len, s'acumulen i nombroses economies no poden pagar tot el que deuen. En qualsevol cas al Febrer ja es començarà a parlar de les eleccions al maig del Parlament Europeu, que coincidiran amb les municipals. Això mantindrà un xic entretinguda a tota la ciutadania. El Brexit ocuparà un lloc destacat dins els butlletins de notícies.
Març, Pasqua florida i arruïnada?
Març complicat, si, perquè a mesura que vagi passant el nou any s'aniran sentint els efectes de la retirada de les compres de deute públic i d'empreses per part del BCE. Caldrà estar molt atents als "EREs" i "ERTEs" ja anunciats i que vagin anunciant les companyies automobilístiques establertes a Espanya i que al març probablement hauran d'acabar de definir.
Abril, floreixen les flors i l'economia també o es quedarà ben marcida?
Les flors floreixen, però no l'economia. De fet l'atmosfera econòmica cada cop estarà més enrarida. Només es parlarà de les eleccions de maig i de si, en funció dels resultats, hi haurà eleccions generals a la tardor. El temps que quedi lliure, evidentment "football".
Maig, eleccions europees i municipals.
Això, eleccions, eleccions i eleccions. I moltes anàlisis en relació a les conseqüències dels resultats. Com sempre tots els polítics, absolutament tots, faran les lectures que els hi convinguin per dir que ha millorat la seva posició respecte a la qual tenien.
Juny, arriba l'estiu, l'alegria de la calor i la platja.
I també dels deutes que acumulem de l'hivern i la primavera. La calor, al marge que no m'agrada, escalfa l'ambient i dificulta pensar amb claredat. Càbales i més càbales de com anirà el turisme a l'estiu. Penso que no serà un estiu molt divertit perquè al juny ja es veurà la tendència de l'economia que pren per tota la resta de l'any.
Juliol, baixa l'atur, tots treballant al sector turisme de netejadores, cuiners o cambrers potser?
En teoria sí. Per això les dades, al juny, de les de previsions d'ocupació hotelera son molt importants. Seran fonamentals
Agost, continua la calor, l'estiu i els turistes se segueixen torrant al sol.
L'economia estarà molt cremada...i potser a punt d'esclatar. És un mes important perquè ja s'haurà vist com ha anat el turisme d'estiu i s'intueixen les previsions econòmiques per la tardor. Molt important veure les carteres de comandes de les empreses i que s'hauran d'entregar al setembre. Diversos temes hauran quedat ben clars, com possibles absorcions bancàries que ara ja es comenten. També, insisteixo pel seu paper estratègic, les automobilístiques hauran pres ja les seves decisions.
Setembre, Catalunya tornar a celebrar una diada freda, distant, amb presos que continuen a la presó.
Penso que el tema de Catalunya ja haurà quedat clarificat al setembre perquè la Comissió Europea ja haurà decidit sobre que fer amb el compromís d'arribar al 0% del dèficit a 31 de desembre del 2020 i al qual ja van arribar els Estats membres el 2011. Penso que s'inclinarà per desvincular Estats i Regions, ja que en l'àmbit regional el compromís es pot aconseguir per a certes regions, però no per a altres. I aquí és quan li arriba l'oportunitat a Catalunya. De fet pensava que tal decisió ja es prendria el 2018, però les coses de l'economia deuen estar prou malament per haver posposat aquesta decisió d'implementar uns majors controls dels pressupostos nacionals.
Octubre, inici nou curs escolar i polític.
Els europeus ja es tornen a mirar de reüll. Penso que en aquests moments de l'any, els que manen a la UE estan ja pensant mes en el conjunt que en el detall i si han de mirar a Espanya, ara ja no la miraran de reüll, sinó molt frontalment per si va complint el pressupost o té desviacions. També a l'octubre ja se sabrà si hi haurà eleccions generals o no.
Novembre, a aquest pas ja no arribem ni a cap d'any.
Arribar hi arribarem perquè el calendari no s'atura. En cas d'eleccions generals podrien ser durant aquest mes. Sigui com sigui hi haurà enormes problemes per fer quadrar el pressupost en una economia "descosida".
Desembre, l'annus horribilis està a punt d'acabar.
Esperem que el 2010 sigui millor... Doncs... El 2020 és l'any del tancament per a la implantació del nou model. Millor el que es diu millor no crec que ho pugui ser, però el que és ben cert és que les coses es veuran molt més clares.
