Manel Esteller: 'S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat'

L'investigador planteja estudiar si l'àrea de la Catalunya Central presenta una longevitat especialment elevada i destaca els hàbits, les relacions socials i l'alimentació com a factors importants

L'investigador Manel Esteller considera que caldria estudiar si l'àrea situada entre Olot i Vic podria presentar una concentració especialment elevada de persones longeves, similar a les conegudes com a 'zones blaves'. Esteller ha plantejat aquesta possibilitat arran de l'estudi sobre Maria Branyas, que va morir amb 117 anys després de passar les últimes dècades de la seva vida a Olot, i del fet que Carme Noguera, de 112 anys, viu a Taradell.

El cap del grup d'Epigenètica del Càncer de l'Institut de Recerca Sant Pau ha exposat aquesta hipòtesi amb motiu de la publicació del llibre Història d'una supercentenària, escrit conjuntament amb l'investigador Eloy Santos. Esteller remarca, però, que caldria que epidemiòlegs i estadístics estudiessin les dades per determinar si aquesta possible concentració de longevitat existeix realment.

Una possible 'zona blava' entre Olot i Vic?

Les anomenades 'zones blaves' són àrees geogràfiques caracteritzades per una elevada presència de persones molt longeves.

Esteller assenyala que diverses d'aquestes zones es troben a l'arc mediterrani, com determinades àrees de Sardenya o l'illa grega d'Icària, i apunta que factors com la dieta i un clima favorable podrien tenir-hi un paper.

En aquest context, l'investigador planteja estudiar què passa a l'entorn d'Olot, Osona i la Catalunya Central.

Maria Branyas, que va arribar a ser la persona més vella del món, va viure bona part de la seva vida a les comarques gironines i els seus últims anys a Olot. A l'altra banda del territori, Carme Noguera, de 112 anys, resideix a Taradell.

'Potser entre Olot i Vic hi ha una zona blava', planteja Esteller, que suggereix estudiar estadísticament aquesta possibilitat.

La recerca sobre Branyas ha permès analitzar també alguns dels factors que podrien haver contribuït a la seva longevitat amb una bona qualitat de vida.

Entre els seus hàbits hi havia:

• Tocar el piano.


• Llegir i escriure.


• Fer ganxet.


• Caminar i mantenir l'activitat física.


• Estar en contacte amb la natura i el medi marí.


• Mantenir un entorn social proper i estable.


• Seguir una alimentació lleugera i variada.

Segons Esteller, les activitats que requereixen concentració poden afavorir les connexions entre les neurones.

Els investigadors també van detectar en Maria Branyas un microbioma intestinal propi d'una persona jove i baixos nivells d'alguns biomarcadors relacionats amb els lípids que s'associen a una mala salut. L'estudi també va identificar variacions genètiques poc freqüents després d'analitzar mostres de sang, saliva, orina i femta.

Esteller calcula que la longevitat està condicionada aproximadament en un 50% pel genoma i en un altre 50% pels hàbits i l'entorn. Es tracta de l'estimació exposada per l'investigador en el marc de la seva recerca.

Relacions socials, alimentació i activitat per envellir millor

Un dels factors que els investigadors consideren rellevants és la vida social.

Esteller assenyala que les persones que viuen soles acostumen a viure menys temps i amb una pitjor qualitat de vida. Entre els motius apunta a una major dificultat per mantenir horaris regulars d'àpats i de son o per seguir correctament els tractaments mèdics.

Eloy Santos afegeix que no es tracta únicament de socialitzar, sinó també de disposar de persones que puguin oferir cures, especialment durant les últimes etapes de la vida.

La capacitat d'adaptació també apareix com un element destacat en l'estudi de Maria Branyas. Els investigadors ressalten la seva manera d'afrontar episodis difícils, com la pèrdua de familiars, i la capacitat de regular l'estrès i el dol.

L'alimentació constitueix un altre dels pilars analitzats. Esteller defensa una dieta variada amb verdures i peix i destaca el paper dels aliments fermentats, com el iogurt, en la microbiota intestinal.

Santos també reivindica dedicar temps a cuinar i prioritzar aliments reals davant dels productes ultraprocessats.

Entre els hàbits saludables que, segons els investigadors, no requereixen necessàriament una gran despesa econòmica hi ha:

• Dormir bé i mantenir horaris regulars.


• Caminar.


• Escriure.


• Mantenir objectius vitals.


• Cuidar les relacions socials.


• Mantenir-se físicament i mentalment actiu.

Els científics també assenyalen que el nivell socioeconòmic pot condicionar l'esperança de vida per les diferències en l'accés a determinats recursos, serveis sanitaris i aliments.

La recerca sobre Maria Branyas continuarà

L'equip investigador encara conserva cèl·lules de Maria Branyas amb l'objectiu que futures tècniques científiques permetin analitzar aspectes que avui encara no es poden estudiar.

La recerca ja s'ha ampliat a altres persones supercentenàries de Catalunya i d'altres territoris.

Esteller i Santos també consideren que en els pròxims anys serà cada vegada més habitual que la ciutadania pugui conèixer el seu propi genoma, de la mateixa manera que actualment pot consultar els resultats d'una analítica de sang.

La vida de Maria Branyas també ha arribat recentment al cinema documental. El film nord-americà The oldest person in the world, dirigit per Sam Green, incorpora el seu testimoni juntament amb el d'altres persones que han ostentat el títol de persona més longeva del món durant l'última dècada.

Hi ha una 'zona blava' entre Olot i Vic?

De moment, no està demostrat. Manel Esteller ha plantejat que seria interessant estudiar epidemiològicament i estadísticament la zona per comprovar si presenta una concentració especialment elevada de persones longeves.

Per què Osona apareix en aquesta hipòtesi?

Entre els elements que han despertat l'interès hi ha el fet que Carme Noguera, de 112 anys, viu a Taradell, mentre que Maria Branyas va passar les últimes dècades de la seva vida a Olot.

Quins factors relacionen els investigadors amb la longevitat?

Assenyalen factors genètics, però també l'activitat física i mental, una alimentació equilibrada, unes bones relacions socials, horaris regulars i una bona gestió de l'estrès.