Naturisme i nudisme: un dret, una filosofia i una lluita per la convivència
Es reactiven els debats sobre la convivència entre nudistes i persones vestides
Amb l'arribada de l'estiu, les platges i rieres es tornen a omplir, i amb elles, es reactiven cada any els debats sobre la convivència entre nudistes i persones vestides, anomenades col·loquialment “tèxtils“. En aquest context, la veu del moviment naturista es fa sentir amb més força, tot defensant un estil de vida sovint mal entès. Parlem amb l’osonenc Segimon Rovira, president de la Federació Naturista-Nudista de Catalunya (FNNC)
, que ens ajuda a entendre no només la legalitat que empara aquesta pràctica, sinó també la filosofia que la sustenta.
“A vegades es fan servir com a sinònims, però en realitat el nudisme és simplement estar nu, mentre que el naturisme és molt més que això: és alimentació, salut, respecte per la natura...“, explica Rovira. De fet, el naturisme es presenta com un estil de vida integral que inclou la nuesa com a eina d'expressió, però no com a finalitat única. “Una bona imatge seria la d'un arbre: el naturisme és l'arbre i el nudisme una branca“.
Tot i que el marc legal espanyol no prohibeix el nudisme en espais públics, sovint la percepció és la contrària. “Hi ha molta desinformació institucional i social. El nudisme és legal arreu, llevat que hi hagi una ordenança municipal que ho restringeixi expressament“, denuncia Rovira. Aquesta confusió, afirma, es tradueix en situacions injustes: increpacions, discriminacions i pèrdua d'espais de tradició nudista per la presència creixent de banyistes vestits que desconeixen (o rebutgen) la pràctica.
Aquest desconeixement és encara més evident a les comarques d'interior, com Osona, on no hi ha cap espai oficialment reconegut com a nudista. Tot i així, la pràctica existeix. “Hi ha gent que fa nudisme en rieres, estanys o zones de muntanya. És puntual i bastant invisible, però hi és. I mentre hi hagi respecte, no genera conflictes“, apunta Rovira. Afirma que la legislació és igual de clara aquí: el nudisme és legal també a l’interior, i no cal cap autorització municipal per practicar-lo en espais naturals no regulats específicament.
La FNNC treballa per corregir aquesta deriva a través de diverses vies: “Des de la Federació Espanyola de Naturisme tenim un protocol de senyalització per informar correctament. Ens hem adreçat a ajuntaments i també al Síndic de Greuges, que l'any 2018 ja va fer una resolució a favor del nudisme“. Més recentment, la FNNC ha comparegut al Parlament de Catalunya per demanar que aquestes recomanacions s’implementin i es tradueixin en mesures concretes.
La massificació estiuenca, especialment en platges de tradició naturista, és una font constant de conflicte. “A l'hivern, moltes platges tornen a ser nudistes, simplement perquè hi ha poca gent. El problema real és la massificació d'estiu, quan els espais naturistes queden envaïts per gent que sovint no entén ni respecta aquesta pràctica“, relata Rovira. “El pitjor és quan, en aquests espais, algú increpa els nudistes. Ens fan sentir com a intrusos a casa nostra.“
Tot i que el moviment defensa la nuesa com un dret individual, la seva expressió pública sovint topa amb malentesos legals i culturals. “Legalment es pot fer nudisme, però a la pràctica, degut a la Llei Mordassa i a la interpretació d'algunes policies, et poden acusar d'alterar l'ordre públic o de desobediència.“
Davant aquest escenari, la FNNC aposta per mantenir i defensar els espais de tradició nudista abans que obrir noves zones: “Som una minoria, i si volem abarcar massa, acabarem perdent el que tenim.“
Un exemple positiu de convivència és la platja de la Savinosa, a Tarragona, que és oficialment mixta: “Tothom hi conviu. És una mostra que la convivència és possible.“
Pel que fa a les dificultats internes del moviment, Rovira reconeix que la manca de relleu generacional és un problema real: “Sempre hi ha hagut poca gent jove. Hi ha fills de naturistes que s’hi mantenen, però la majoria de nous practicants són persones grans. Estem estancats com a moviment“. A més, apunta a la por a ser fotografiat i exposat a les xarxes com una de les barreres més grans per a la pràctica del nudisme entre la joventut.
La FNNC, nascuda fa uns 7-8 anys, aglutina tres associacions: el Club Català de Naturisme, l'Associació d'Amics de la Platja Naturista del Torn i l'Associació Naturista de la Platja de l'Aiguadolç. Entre les seves activitats previstes hi ha trobades a platges per fer presència i accions internacionals, com el Campionat Internacional de Natació Naturista (Sitges, novembre 2025) i la trobada de joves naturistes (prevista al Fonoll el 2026).
Segimon Rovira tanca amb un missatge clar a institucions i mitjans: “Als mitjans, que informin amb rigor i sense sensacionalisme. I a les institucions, que ens defensin. Com va dir el Síndic, cal discriminació positiva per a una minoria que defensa un dret bàsic i pacífic“.
