Neix Boletus, el projecte que vol convertir les granges en desús d’Osona en cultius de bolets

La iniciativa aposta per crear una xarxa de microproductors, diversificar el sector agroalimentari i aprofitar les prop de 2.000 explotacions ramaderes en desús que hi ha a la comarca

Vic ha acollit aquest dimarts la presentació de Boletus, un projecte que vol impulsar el cultiu de bolets com una nova oportunitat de negoci per a pagesos, ramaders i emprenedors d’Osona. La iniciativa proposa aprofitar granges i naus en desús per establir petites unitats de producció estandarditzades, amb assessorament tècnic i l’objectiu de crear una xarxa de productors capaç de competir al mercat.

El projecte s’emmarca en l’estratègia Osona Biocircular, coordinada per Creacció amb la col·laboració de la Mancomunitat La Plana, i busca obrir noves vies de negoci en una comarca amb un sector agroalimentari molt vinculat a la producció porcina.

La proposta parteix d’una oportunitat doble: recuperar espais que han quedat sense activitat i respondre a la demanda de bolets a Catalunya, que encara depèn en bona part de les importacions. Segons els impulsors, Osona disposa d’unes 2.000 granges en desús que podrien convertir-se en espais productius.

Un model de producció estandarditzat

Boletus planteja un sistema de cultiu amb espais d’uns 40 metres quadrats, dissenyats a partir d’un projecte tècnic estandarditzat i amb una fórmula de posada en marxa «claus en mà». L’objectiu és facilitar l’entrada al sector i reduir els riscos per als nous productors. Segons les estimacions presentades, aquestes instal·lacions podrien arribar a produir uns 1.000 quilos de bolets al mes, sempre que es compleixin les condicions necessàries de producció. Factors com la llum, la ventilació i la humitat s’hauran de controlar per garantir la qualitat i la regularitat del producte. «No és una iniciativa aïllada, sinó un procés al darrere on volem que hi hagi molt de coneixement», ha explicat Carme Sàez, consultora del projecte. La iniciativa preveu oferir acompanyament i assessorament tècnic unificat als productors, amb l’objectiu d’assegurar uns estàndards de qualitat que permetin accedir al mercat.

Entre les varietats que es consideren més interessants per començar hi ha el xampinyó, la gírgola i la melena de lleó. Actualment, ja s’està treballant amb granges pilot per provar el model abans de replicar-lo en altres instal·lacions.

La fórmula empresarial definitiva encara està per decidir. Els promotors estudien diferents opcions, com ara una cooperativa o una marca compartida, per agrupar la producció i comercialitzar-la conjuntament. «Hem de sortir al mercat amb força i junts», ha defensat Sàez.

Un mercat amb dependència de les importacions

L’estudi de mercat presentat per l’Institut Cerdà apunta al potencial de creixement del sector. Catalunya manté un fort caràcter importador de bolets i, durant el 2025, va registrar importacions de 1.700 tones per un valor de 12 milions d’euros. A escala mundial, el cultiu està dominat pels països asiàtics, especialment la Xina, que concentra aproximadament el 94% de la producció. Europa representa un 2,5%, mentre que Espanya és un dels principals proveïdors del mercat europeu, amb regions productores destacades com la Rioja i Castella-la Manxa.

Més enllà de la venda de bolets frescos, el sector també ofereix oportunitats en l’elaboració de productes transformats i en l’obtenció d’extractes destinats al mercat nutricèutic. Aquest darrer segment presenta una demanda elevada, però requereix processos productius més complexos.

A Osona, el projecte també podria beneficiar-se de l’existència d’un teixit empresarial agroalimentari i de possibles proveïdors de substrats a la zona del Montseny. En una primera fase, però, caldrà adquirir aquests materials fora de la comarca, un factor que pot condicionar els costos de producció.

De la ramaderia porcina al cultiu de bolets

La iniciativa vol atraure especialment pagesos i ramaders que busquen alternatives a la producció porcina. És el cas d’Ignasi Homs, que va abandonar la cria intensiva de porcs per explorar models que considera més sostenibles. Actualment, gestiona una granja de gallines camperes i ha començat a experimentar amb el cultiu de bolets. Homs ha reconegut que es tracta d’una activitat complexa i ha remarcat la importància de disposar d’acompanyament tècnic per garantir-ne la viabilitat. També ha assenyalat el cost del substrat, els blocs que contenen el miceli necessari per al creixement dels bolets, com un dels reptes inicials, ja que actualment l’hauria d’anar a buscar a la Rioja.

Una situació similar és la de l’empresari Jordi Baucells, que va deixar la producció porcina arran de la pesta porcina del 2005 i des d’aleshores ha buscat alternatives empresarials. Després d’experimentar amb el cultiu de bolets, considera que Boletus pot ser una oportunitat per crear una marca comarcal amb valor afegit.

Els impulsors ja han començat a presentar la proposta a pagesos i ramaders d’Osona, però també volen obrir-la a altres emprenedors interessats a entrar en el sector. La voluntat és consolidar una xarxa de microproductors que comparteixin coneixement, recursos i criteris de qualitat per convertir el cultiu de bolets en una nova activitat econòmica per al territori.