Niño de Elche: el flamenc més actual i surrealista
L'eclèctic artista homogeneïtza tradició clàssica amb nous estils i barreges inesperades
L'eclèctic artista homogeneïtza tradició clàssica amb nous estils i barreges inesperades
Toni Carrasco.- L'expectació era màxima dijous passat al teatre Atlàntida per escoltar a aquest jove cantaor i performer del panorama flamenc i espanyol, Niño de Elche, com era d'esperar, no va deixar indiferent absolutament a ningú amb les seves cançons, gesticulacions i fusions més pròpies d'altres estils musicals.
Singular, provocador, clàssic, amb duende, teatral, intel·ligent, visceral, geni, boig, enèrgic, experimental, vanguardista, primitivista, interessant, divertit, original, passional, plàstic, furero, boig, incomprensible, inconformista, temperamental, ocurrent, delirant, snob, incrédul, desafiant, transgresor, irreverent, trencador, emocional dolç, imprevisible i amb un savoir a faire propi dels grans artistes, Niño de Elche va mostrar les seves qualitats innates dalt de l'escenari i també a la platea. Un artista a mig camí entre el geni o aparentment poder semblar estar com una cabra.
Els seus palos com seguiriyes, fandangos, tangos, malagueñas, saetes, pasdobles, rumbes o tanguillos cantats amb el seu personal estil van agradar tants als seguidors de flamenc de tota la vida com als nous fans del cantaor.
Amb una aparença física més propera a Benny Hill o Lo Cartanyà que no pas als cantaors ortodoxos com Marchena, Molina, Farina, Valderrama, Francisco Contreras és i serà, tant si ho vol com si no, el continuador del flamenc clàssic de cante jondo actualitzat i barrejat amb mil estils.
