Oriol Mitjà comparteix a Vic el seu testimoni més personal sobre la depressió i la salut mental

El metge i investigador va presentar el llibre On neix la llum a Imatgin davant d'un auditori ple, en una conversa sincera sobre la fragilitat, la depressió i l'esperança

Oriol Mitjà, metge, investigador i referent en salut global, va presentar aquest dijous el seu llibre On neix la llum al Centre de Diagnòstic Imatgin de Vic. Davant d'un auditori complet, va compartir el seu testimoni més personal sobre la convivència amb la depressió crònica i va reflexionar sobre la importància de parlar obertament de salut mental.

La trobada va esdevenir un espai de reflexió, escolta i aprenentatge al voltant d'una realitat que afecta cada vegada més persones i les seves famílies. Mitjà va combinar experiències personals amb missatges d'esperança i comprensió cap a la vulnerabilitat humana.

Un relat honest sobre la depressió i la fragilitat humana

“Tot està bé, tot estarà bé“. Aquest mantra va ser un dels fils conductors de la conversa, juntament amb diverses reflexions i aprenentatges sorgits de l'experiència més íntima de l'autor.

Al llarg de la presentació, Mitjà va explicar com la depressió ha format part del seu recorregut vital i va abordar alguns dels factors que poden contribuir al seu desenvolupament, entre els quals hi ha aspectes genètics, ambientals i personals. També va parlar dels símptomes que sovint acompanyen aquest trastorn, com l'esgotament, la tristesa persistent, l'ansietat, l'autoexigència extrema o les obsessions.

Durant la conversa, va reivindicar la necessitat d'acceptar la imperfecció, viure més connectats amb el present i deixar de lluitar constantment contra allò que no podem controlar. Un missatge que convida a mirar-se amb més comprensió i menys exigència, i a recordar que no cal ser perfectes per merèixer estima i reconeixement.

La importància dels vincles i de demanar ajuda

La sessió també va posar de manifest que la depressió no afecta únicament les persones que la pateixen, sinó també el seu entorn més proper. En aquest sentit, Mitjà va destacar el paper essencial de les persones que escolten, sostenen i acompanyen durant els moments més difícils.

Va defensar la importància de la comunitat, dels vincles personals i de demanar ajuda professional quan és necessari. La conversa va estar marcada per moments de gran vulnerabilitat, però també per l'esperança. Mitjà va reivindicar que “la fragilitat no és un defecte, sinó una manera profundament humana d'existir“, amb la voluntat de contribuir a normalitzar les converses sobre salut mental.