Osona afronta el repte estructural de la qualitat de l’aire amb l’expert Xavier Querol
Experts alerten que la comarca afronta un repte estructural derivat de factors geogràfics, climàtics i econòmics, i proposen mesures per millorar la qualitat de l’aire.
Resum de la jornada
El Paranimf de la UVic-UCC ha acollit la jornada “Reptes en la qualitat de l’aire: parlem d’Osona”, organitzada pel Consell Empresarial d’Osona amb la col·laboració d’El 9 Nou, el Consorci Hospitalari de Vic i el Grup Carles. L’expert internacional Xavier Querol, investigador de l’IDAEA-CSIC, ha analitzat l’estat actual de la qualitat de l’aire a Osona i Europa, identificant els principals contaminants i explorant possibles línies d’actuació des dels àmbits públic, empresarial i ciutadà.
La contaminació atmosfèrica, un problema de salut pública
Xavier Querol ha recordat que la relació entre urbanisme, contaminació i salut ja era intuïda fa segles. Avui, les dades científiques confirmen que les partícules fines (PM2,5) causen prop de 182.000 morts prematures anuals a la UE, a les quals s’hi afegeixen morts per ozó troposfèric i diòxid de nitrogen. Tot i la reducció del 80% de la mortalitat prematura gràcies a polítiques ambientals i tecnològiques, la contaminació continua sent un factor de risc, especialment en malalties cardiovasculars i respiratòries.
Els quatre contaminants clau
- Partícules en suspensió (PM2,5 i PM10): Poden penetrar profundament als pulmons i arribar al sistema cardiovascular.
- Diòxid de nitrogen (NO₂): Principalment associat al trànsit rodat i a la combustió de combustibles fòssils.
- Benzo(a)pirè (BaP): Vinculat a la combustió de biomassa; Manlleu registra els nivells més alts de l’Estat.
- Ozó troposfèric (O₃): No s’emet directament, sinó que es forma per reaccions químiques entre altres contaminants. Té una component regional que afecta Osona per la seva configuració geogràfica.
El paper de la ramaderia i l’amoníac
Les emissions d’amoníac (NH₃) provinents de la gestió de purins i residus ramaders contribueixen a la formació de partícules fines secundàries, especialment en territoris amb elevada densitat ramadera com Osona. Aquest factor explica en part la persistència de contaminació en zones interiors de la comarca.
Mesures estructurals per millorar la qualitat de l’aire
Xavier Querol ha proposat quatre mesures permanents:
- Reducció d’emissions per biomassa: modernitzar calderes, usar biomassa certificada i eliminar cremades incontrolades.
- Millora de la gestió de purins i emissions ramaderes: optimitzar la dieta del bestiar, cobrir dipòsits de purins i aplicar fertilitzants amb baixes emissions.
- Control d’emissions industrials: inventari de fonts emissores i aplicació de les millors tècniques disponibles.
- Mobilitat sostenible: zones de baixes emissions, renovació de flotes, promoció del transport col·lectiu i mobilitat activa.

Foto: Consell empresarial d'Osona
També es proposen mesures episòdiques durant pics de contaminació, com restriccions de trànsit o de cremades de biomassa, i recomanacions sanitàries per a la població vulnerable.
Un repte col·lectiu per Osona
Les cinc actuacions prioritàries per la comarca inclouen: reduir emissions de biomassa, millorar gestió de purins, controlar pols d’obres i activitats urbanes, implantar zones de baixes emissions, i augmentar el coneixement i control de les emissions industrials.
El paper de les empreses
Durant el debat posterior, el sector empresarial ha destacat iniciatives com la renovació de flotes amb vehicles elèctrics o híbrids, plans de mobilitat sostenible, instal·lació d’energies renovables, reducció de la petjada de carboni i millora de gestió de purins en l’àmbit agroalimentari. La implicació empresarial és clau per impulsar canvis estructurals en mobilitat, energia i sistemes productius.











