Osona haurà de reforçar els plans municipals davant el risc d’inundacions

El nou Pla INUNCAT amplia les obligacions dels ajuntaments i situa la comarca davant el repte d’adaptar-se a episodis de pluja més intensos, ràpids i difícils de preveure

La revisió del Pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya, l’INUNCAT, situa els ajuntaments en una posició encara més central en la prevenció i la resposta davant els episodis d’inundació. El nou document, aprovat pel Govern aquest 2026, adapta la planificació d’emergències al nou escenari climàtic, marcat per pluges més intenses, més concentrades i amb una capacitat creixent de provocar afectacions en molt poc temps. A Osona, aquesta revisió té una incidència directa: bona part dels municipis de la comarca queden obligats a disposar d’un pla municipal específic per risc d’inundacions, mentre que a la resta se’ls recomana tenir-lo.

La qüestió no és menor en un territori travessat pel Ter i per una xarxa extensa de rius, rieres i torrents com el Ges, el Gurri, la riera Major o la riera de les Gorgues, a més de zones urbanes, industrials i de mobilitat que poden veure’s afectades per episodis de pluja sobtada. El nou INUNCAT no mira només els grans desbordaments fluvials, sinó també les inundacions ràpides que es poden produir en conques petites i mitjanes, precisament un dels escenaris més sensibles en comarques interiors com Osona.

Entre les novetats del pla hi ha la incorporació d’un nou avís per pluja intensa quan es prevegin acumulacions de 60 litres per metre quadrat en tres hores. Aquest llindar busca millorar l’anticipació davant fenòmens que poden evolucionar molt de pressa i que, en determinats punts del territori, poden convertir una riera habitualment modesta en un focus de risc. La revisió també incorpora les lliçons apreses d’episodis recents d’alt impacte, com la DANA que va afectar especialment poblacions properes a València, i reforça la preparació davant escenaris de gran simultaneïtat, amb moltes incidències produint-se al mateix temps.

En el cas d’Osona, municipis com Vic, Manlleu, Torelló, Roda de Ter, Sant Quirze de Besora, Montesquiu o Vilanova de Sau apareixen entre els que han de tenir planificació obligatòria, però la incidència del nou mapa va més enllà dels principals nuclis vinculats al Ter. També hi figuren municipis de la plana, de muntanya i de zones de riera, com Gurb, Taradell, Centelles, Folgueroles, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, les Masies de Voltregà, les Masies de Roda, Orís, Malla, Muntanyola, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Sant Martí de Centelles, Viladrau, el Brull o Santa Maria de Besora. La resta de municipis osonencs consultats en la planificació queden, com a mínim, en situació de recomanació.

A la pràctica, això vol dir que els ajuntaments han de tenir identificats els punts vulnerables del terme municipal, les zones inundables, els passos baixos, els accessos problemàtics, els equipaments sensibles i els protocols d’avís a la població. També implica tenir al dia els plans de protecció civil, coordinar-se amb els serveis d’emergència i preveure com actuar no només durant l’episodi, sinó també després. Una altra de les novetats del nou INUNCAT és, precisament, la incorporació de la fase de rehabilitació, amb mesures per al restabliment urgent dels serveis bàsics un cop passada l’emergència.

La delegada del Govern a la Catalunya Central, Elia Tortolero, ha remarcat que els efectes del canvi climàtic estan alterant patrons meteorològics coneguts i generant episodis de pluja més difícils de preveure. També ha subratllat el paper dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania i la que millor coneix els punts febles de cada municipi. En aquest sentit, disposar d’eines actualitzades, revisar protocols i impulsar simulacres deixa de ser només una exigència administrativa per convertir-se en una inversió directa en seguretat i resiliència.

Per a Osona, el nou INUNCAT obliga a mirar el risc d’inundació amb una perspectiva més propera i menys excepcional. No es tracta només de grans aiguats històrics o de crescudes del Ter, sinó també d’episodis locals, sobtats i concentrats que poden afectar torrents, carrers, carreteres, polígons, passos inundables o zones properes a cursos d’aigua. La planificació municipal haurà de traduir aquest nou marc en actuacions concretes, des de la prevenció urbanística fins a la comunicació d’emergència.

El repte, ara, serà que els plans no quedin només en documents aprovats, sinó que siguin eines vives, conegudes pels serveis municipals i útils per a la ciutadania. En un context en què les pluges extremes poden aparèixer amb menys marge de reacció, saber on hi ha el risc, com avisar, què tallar, on actuar primer i com recuperar els serveis bàsics pot marcar la diferència entre una incidència gestionada i una emergència desbordada.