Osona manté 6.490 persones a l’atur mentre els serveis socials guanyen pes en una Catalunya cada cop més envellida

Vic, Manlleu i Torelló concentren bona part de la desocupació comarcal en un moment en què el país necessita reforçar un sector social essencial però encara marcat per salaris baixos

El febrer de 2026 es va tancar a Osona amb 6.490 persones inscrites a l’atur, 24 més que al gener, situant la taxa d’atur registral en el 7,67%. Tot i que les xifres dibuixen una situació globalment estable, les dades evidencien diferències importants entre municipis i apunten a reptes estructurals més enllà del volum d’atur.

Desigualtat territorial en l’atur a Osona

La distribució de l’atur a la comarca mostra una clara concentració en els municipis més poblats.

• Vic lidera amb 2.176 persones aturades i una taxa del 8,42%
• Manlleu registra 1.126 aturats i una taxa elevada de l’11,21%
• Torelló suma 612 persones amb un 8,29%

Altres municipis amb un volum destacat són:

• Tona: 268 persones aturades
• Roda de Ter: 260
• Centelles: 264

Més enllà de les xifres absolutes, hi ha municipis amb taxes especialment altes:

• Sant Martí de Centelles: 11,06%
• Montesquiu: 10,65%

En canvi, alguns municipis petits presenten nivells molt baixos:

• Malla: 0,71%
• Santa Cecília de Voltregà: 1,87%
• Rupit i Pruit: 2,26%

Pel que fa a l’evolució mensual, destaca:

• L’augment de Vic (+48 persones)
• Manlleu (+19)
• Centelles (+12)

En canvi, municipis com Roda de Ter, Taradell i Torelló han registrat descensos en el nombre d’aturats.

Creixement dels serveis socials: oportunitat amb condicions precàries

Aquestes dades locals s’emmarquen en una tendència més àmplia a Catalunya. El sector dels serveis socials continua creixent i ja representa el 3,2% de l’ocupació, amb prop de 122.000 persones ocupades.

Aquest creixement està vinculat a:

• L’envelliment de la població
• L’augment de necessitats d’atenció i dependència
• La salut mental i la discapacitat
• La inclusió social

Tot i això, l’Observatori del Treball i Model Productiu alerta de diverses problemàtiques estructurals:

• Sector fortament feminitzat
• Alta parcialitat laboral
• Salaris baixos (uns 18.400 € anuals de mitjana)
• Temporalitat elevada en noves contractacions
• Pèrdua de poder adquisitiu en els darrers anys

A més, una part significativa dels treballadors voldrien:

• Treballar més hores
• O bé trobar una feina alternativa

Un repte que va més enllà de les xifres

El cas d’Osona reflecteix una realitat dual: d’una banda, una situació d’atur relativament continguda; de l’altra, una estructura territorial desigual amb focus clars a Vic, Manlleu i Torelló.

Al mateix temps, la comarca forma part d’un context en què els serveis socials es perfilen com un sector clau de futur. No només per donar resposta a les necessitats socials, sinó també com a peça central en la qualitat de l’ocupació.

La qüestió de fons no és només quanta feina es crea, sinó:

• En quines condicions es crea
• Amb quina estabilitat
• I amb quina capacitat de sostenir la vida quotidiana de persones i territoris