Osona redueix l’atur per sobre de Catalunya, però manté un model laboral vulnerable

La comarca registra una caiguda de l’atur del 1,8% el març de 2026, però l’elevat pes de feines poc qualificades i la pobresa infantil evidencien desequilibris estructurals

Osona ha tancat el març de 2026 amb dades positives en ocupació, superant la mitjana catalana en reducció de l’atur. Tot i això, diversos indicadors apunten a un model econòmic amb mancances estructurals que condicionen la qualitat de vida d’una part important de la població.

Una millora de l’atur que amaga desequilibris

Segons el Departament d’Empresa i Treball, Catalunya ha registrat 323.476 persones aturades, la xifra més baixa en un mes de març des del 2008. En aquest context, Osona ha reduït l’atur un 1,8%, per sobre de l’1,2% català.

Aquestes dades reflecteixen un moment de fortalesa del teixit empresarial, però també responen a factors puntuals com la Setmana Santa, que ha impulsat les contractacions, tal com apunta el secretari de Treball, Enric Vinaixa.

Malgrat aquest escenari, el 7è Informe de Competitivitat d’Osona posa de manifest una realitat més complexa, amb una economia que continua depenent en gran part de sectors intensius en mà d’obra.

Un mercat laboral amb alt risc d’automatització

El model laboral d’Osona presenta signes de fragilitat. Tot i assolir màxims en nombre de llocs de treball, el 67,1% dels nous contractes corresponen a ocupacions elementals.

Aquesta dependència de feines poc qualificades comporta un risc elevat: el 66,8% dels nous llocs de treball tenen alt risc d’automatització, per sobre del 64,4% de la mitjana catalana.

La forta especialització en la indústria agroalimentària —que representa el 35,7% del VAB comarcal— ha estat clau per resistir crisis com la pandèmia. Tanmateix, aquesta dependència contrasta amb el baix pes de la indústria d’alta tecnologia, que només suposa el 16,4%, molt lluny del 34,4% català.

Desigualtats socials: salaris baixos i pobresa infantil

El creixement econòmic no es distribueix de manera homogènia. El salari mitjà brut a Osona i el Lluçanès és de 27.284 €, un 5,2% inferior al conjunt de Catalunya.

Aquesta realitat, combinada amb l’encariment de l’habitatge —especialment a Vic—, accentua la desigualtat territorial. Municipis com el Brull registren rendes mitjanes properes als 24.000 €, mentre que zones de Vic i Manlleu amb prou feines superen els 10.000 €.

La situació és especialment crítica en la infància: el 22,8% dels menors viuen en risc de pobresa. Aquesta dada qüestiona el concepte de prosperitat en un territori amb baixos nivells d’atur estructural.

Els reptes: formació, qualificació i model econòmic

Un dels principals reptes és el nivell formatiu de la població. A Osona, un 32,7% de la població només té estudis d’ESO, fet que limita l’accés a feines de més valor afegit.

Iniciatives com l’Escola de Noves Oportunitats Albir o projectes com l’IRIS-CC en l’àmbit de la salut apunten cap a un canvi de model basat en el coneixement i la retenció de talent.

No obstant això, experts coincideixen que cal una aposta decidida per: